viernes, 24 de abril de 2015

La volta al Sant Jordi en 8...ᴒ fotos.






El futur esperant no deixa de ser un viatge, o més aviat, varis, a les profunditats del ser i sobre l’àrid altiplà andí, al continent germà i a les intimitats de l’amor, a les preguntes de tota la vida i a les respostes més interiors. A allò que no sabem resoldre. I tots ells en un de sol esdevenen un viatge iniciàtic i reflexiu.

El meu viatge d’ahir per Sant Jordi també ho va ser. D’iniciàtic. La reflexió la deixo per quan ho hagi digerit tot plegat.

Aquí us deixo aquesta breu: La volta al Sant Jordi en 8...ᴒ fotos.




El pre-Sant Jordi va començar a la Plaça Santa Anna de Mataró el dimecres dia 22.




I una breu entrevista per Mataró Ràdio.





La diada de Sant Jordi la vaig començar enllestint els darrers preparatius per la jornada: el poema d’obsequi, les caixes i maletes amb llibres per portar a les diferents parades... Fins que vaig iniciar la ruta:
La primera parada va ser anar a deixar els llibres a l’stand d’Espai Literari, on hi havia la Mercè i L’imma amb la paradeta ja muntada.




Una breu aturada per saludar als amics de Ràdio Estel (a la plaça de la catedral)




I cap al barri. A la llibreria La Font de Mimir vaig tenir el meu primer punt de signatures del dia, acompanyat de les escriptores Lola Mariné i Isabel del Rio. (A la foto, amb en Carles, propietari de la llibreria, i la Lola).




Temps de dinar a corre-cuita i cap a Passeig de Gràcia, a la parada d’Espai Literari, segon punt de signatures del dia. En arribar vaig compartir seient amb el també escriptor principiant Jordi Izquierdo.




I abans de marxar amb els companys de Café Bovary.




Cursa frenètica fins a Argentona. On va finalitzar la meva volta al Sant Jordi de manera relaxada, al bressol dels meus orígens.




 Que petit és el món!

Petons!! I fins aviat!!

miércoles, 22 de abril de 2015

RECORDS DE SANT JORDI







Corria l’abril del 2008 quan vaig escriure la poesia... Poesia potser és molt pretensiós, en realitat tan sols són paraules d’amor que es volen dir, inspirades per l’ocasió i la passió per l’escriptura.

Deia doncs, que corria l’abril del 2008 quan vaig escriure aquests mots que parlen d’amor. Va ser un any de canvis profunds en la meva vida, de descobertes importants pel que fa a les interioritats que ens acompanyen a cadascú, en aquest cas les meves, que em descobriren, mai massa tard, una autonomia verge que em situava en àmbits nous i poc transitats abans. Sense ser-ne massa conscient, l’essència del que entenem per present s’anava instal·lant en la meva quotidianitat, en el meu dia a dia, fins fer-se notar, fins fer-se estimar.

Àvid de tot allò que havia desitjat fer alguna vegada i encara no havia fet mai, vaig apuntar-me per realitzar un dels camps solidaris de Setem. Tocava visitar realitats noves, cultures diferents, adquirir compromisos desconeguts fins aleshores, enriquir l’ànima i el coneixement. A l’estiu doncs, viatjaria a Xiapes amb onze persones més, cinc que juntament amb mi componíem el grup que aniria a Comitan, i sis que integraven el grup que aniria a San Cristóbal de las Casas. Jo no ho sabia llavors, però en aquell altre grup, hi havia una pèl-roja que trastocaria ben aviat tota aquella virginitat que estava experimentant. Només afegiré, que després de set anys al seu costat, celebro que així fos.

Amb la intenció de recaptar fons pel viatge, el nostre grup va decidir posar una paradeta de roses a Mataró el dia de Sant Jordi. I jo, sempre amb la ploma a punt, vaig copsar de seguida que aquella era una oportunitat ideal per deixar anar una de les meves dosis de creativitat. Elaboraria un escrit d’amor per regalar a tot aquell que comprés la rosa. I així va ser. No sé si aquells mots regalats van ajudar algun adolescent tímid a conquerir el cor de la seva estimada, o van apaivagar l’ànim encès d’alguna parella en fase crítica, o qui sap si fins i tot van aconseguir encendre una guspira de passió en un matrimoni cansat i desacostumat. El que sí sé, és que vaig gaudir fent-t’ho, escrivint-los, regalant-los, imaginant la reacció de la dona davant d’aquell escrit aliè que li regalava la seva parella juntament amb la tradicional rosa. A vegades els escriptors oblidem que la imaginació és només la nostra eina de treball, per això ens ho passem tant bé. Potser va ser agosarat penso ara... Però és curiós com en aquells mesos, en que més que mai vaig ser meu, tot el que feia era pensant en els altres...

Moltes i molts ja l’heu llegit. Totes aquelles que el vau rebre en aquell abril del 2008. Avui, set anys després, us el torno a oferir, únicament com allò que és per a mi: un record de Sant Jordi.

Llarga vida a l’amor!



Dir-t’ho sincerament. Dir-t’ho amb paraules que semblen petites,
perquè es diuen des d’on habiten els sentiments que la teva
presència fa grans, extensos, amplis, tant, que les paraules
que ho volen expressar s’escolten fluix, com a cau d’orella,
com arribant de molt lluny.

Per això provo d’escriure-les, perquè l’aire no se les emporti,
perquè llegides una i altra vegada creixin fins a fer-se tan grans
com allò que volen expressar.
Dir-te que t’estimo, però dir-t’ho des d’aquell cor que només tu
has ensenyat a parlar.

T’escric des d’aquell indret on les paraules s’esmunyen com aigua vessada,
des d’aquell indret on una mirada teva, una frase teva,
es fa tan immensa que cap paraula pot entendre el que sento
per tal de dir-se després.

Per això, avui que el perfum i les lletres es barregen en l’aire,
respira prop meu... més a prop encara,
reposa la galta sobre el meu pit, i escolta el meu cor.
Deixa que ell, amb el seu batec alterat, expressi el que sento per tu.



El món gira i la vida dóna voltes. Aquest Sant Jordi no vendré roses, vendré una novel·la: El futur esperant. Només una cosa serà igual, el regal. Tots aquells que passeu per algun dels espais on seré per Sant Jordi, tindrà com a obsequi una còpia d’aquests ‘mots d’amor regalats’. Així doncs, us recordo on em podreu trobar:



 

Que passeu una diada de Sant Jordi plena!

Petons!! I fins aviat!!