jueves, 20 de junio de 2019

Sinopsi de La soledad del frijol



Bon dia a tothom, 
aquí us deixo la sinopsi de la darrera novel·la que he escrit, La soledad del frijol.
Potser no serà la definitiva, si us animeu a dir-hi la vostra m'encoratjareu a fer-la més atractiva si fos el cas.

Una abraçada i bon estiu a tot@s!



Recién licenciado y a punto de cumplir 22 años, Juan decide detener su futuro para ordenar su presente.
Con el propósito de resolver el enigma que esconde la esquiva conducta de su padre, emprende un viaje en busca de las respuestas que este nunca ha sido capaz de darle. Su destino es una desconocida comunidad tzeltal del estado de Chiapas (México). Juan quedará fascinado por una vida en que las personas se relacionan con el tiempo y el entorno de un modo tan diferente al que él conoce. Lentamente y a su debido tiempo, su estancia en el lugar acabará revelándole mucho más de lo que fue a encontrar; a los secretos ajenos se sumarán aspectos de sí mismo ignorados por él hasta entonces: su capacidad de adaptación, su respeto por lo distinto, su integridad humana, su empatía, su creatividad literaria.
A su regreso, las verdades que durante tanto tiempo habían permanecido ocultas a sus ojos le obligarán a librar una insólita batalla contra sus propias emociones.

En La soledad del frijol, las distintas voces que narran la historia se mezclan para desenredar aquello que el tiempo ha ido ocultando bajo el silencio. Y como si de un hilo de Ariadna se tratara, el dialogo constante que mantienen esperanza y soledad trazan el camino de vuelta a un pasado que jamás ha dejado de estar presente.







jueves, 25 de abril de 2019

Un Sant Jordi fent d'escriptor i llibreter






Hola a tothom!

Viscut i paït el Sant Jordi 2019, us faig cinc cèntims de com em va anar.               

Com a preàmbul de la Diada d'enguany, vaig tenir el privilegi de ser convidat al berenar literari que des de fa nou anys organitza la llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí cada Dijous Sant. En companyia d'altres escriptors, editors i llibreters, vam passar una tarda distesa tot degustant els sempre excel·lents vins de la DO Empordà mentre conversàvem de llibres i altres tafaneries. La indispensable foto de família és plena de gent ben coneguda, i no precisament per la seva faceta d'escriptor; són, com jo els anomeno, els adorables intrusos, que moltes vegades fan sobreviure moltes llibreries, i només per això, ja són ben rebuts. També, però, entre desconeguts i altres no tant desconeguts, podreu trobar escriptores i escriptors de merescut renom. 







El dia 23 es va llevar ennuvolat i trist. Com ja us vaig dir, aquest any, amb el nou projecte literari acabat d'enllestir, vaig decidir quedar-me al barri per donar un impuls al Futur i La musa. L'Òscar de Jojos llibres em va cedir un racó de la parada que cada Sant Jordi posa a la marquesina de Via Júlia i jo vaig donar un cop de mà al Marc, el seu cosí, a l'hora d'atendre a la gent que s'apropava a la parada. Sort que érem sota cobert, perquè quan ho teniem tot gairebé enllestit, va caure un bon ruixat sobre Nou Barris.

La jornada, llarga -gairebé dotze hores rere el taulell-, va resultar amena i intensa, sense deixar espai a l'avorriment. Les corrues d'escolars desfilant davant els llibres, coneguts del barri que en alguns casos descobriren en aquell moment la meva professió, amics, familiars, gent que s'interessava pels llibres, gent que preguntava, gent que no sabia què volia, gent que apostava per l'autor del barri i a més a més s'emportava l'exemplar amb dedicatòria i signat. I quan l'afluència de gent afluixava, les converses amb el Marc ocupaven el temps.
Tot un encert això de fer barri! A nivell de vendes va resultar el meu millor Sant Jordi. I un cop més, va ser un Sant Jordi inoblidable. Gràcies Òscar i Marc!
I gràcies també a tots aquells que vareu acompanyar-me en aquesta Diada, sempre és una satisfacció poder retrobar-se amb persones que fa temps que no veus.


A mesura que el dia va anar avançant, el cel es va anar aclarint, fins quedar la tarda solellada i el vespre ventós.
Res més, llarga vida al drac! I fins ben aviat!



   

lunes, 8 de abril de 2019

S’acosta un nou Sant Jordi





No cal que m’excusi, ja esteu acostumats a rebre, després de llargues absències, pàgina nova del blog Paraules Escrites poc abans de Sant Jordi. Espero poder estar més actiu aquest any, ja que tinc un bon motiu per estar-ho: recentment he acabat de redactar i revisar la meva tercera novel·la. La gran novetat respecte a les dues primeres és que he canviat de llengua, aquesta l’he escrit en castellà. Gran part de la història succeeix a l’estat de Chiapas (Mèxic), per tant, vaig considerar inevitable que la llengua vehicular del relat fos la que es parla al país.

Us ofereixo el títol en primícia:

La soledad del frijol

¡Ahí lo dejo!



Si al futur vaig investigar l’essència humana i a la musa els límits de l’ésser humà, a La soledad del frijol m’atreveixo a aventurar que el focus el poso en saber què ens fa ser tan diferents els uns dels altres. A mi m’agrada definir la novel·la com un diàleg entre l’esperança i la soledat.

És una història que vaig gestar fa poc més de deu anys, precisament a Chiapas, quan l’estiu del 2008 vaig participar a un dels camps solidaris que organitza la ONG Setem. De la idea inicial en queda poca cosa, però el marc on es desenvolupa la narració pretén ser fidel al d’aquella experiència.

Així que tingui redactada la sinopsi la publicaré al blog; així anireu fent boca.

I ara sí que us parlo ja del proper Sant Jordi


Altra vegada el passaré rere un taulell, però aquesta vegada no serà el de les novel·les de l’Antoni i l’Esteve (com l’any passat), sinó que serà el taulell de la parada que la llibreria Jojos posarà a la marquesina de Via Júlia, un dels centres neuràlgics de Nou Barris. Doncs això, fent barri! però espero que tots aquells que pugueu i no us faci mandra vingueu a fer-me una visita, que sempre són de bon agrair. L’Òscar, el propietari de Jojos llibres, em va proposar d’atendre la parada, i em deixarà un racó per vendre futurs i muses, per tant, em podreu trobar a la marquesina de Via Júlia durant tota la jornada i, com ja es costum, tothom que en compri un exemplar se'l podrà endur dedicat i rebrà un conte de regal.

Els que m’hagueu llegit i gaudit amb les novel·les, no oblideu difondre aquesta noticia, us ho agraeixo des d’ara mateix. 

I recordeu que també podeu trobar La musa d’ulls verds a les següents llibreries:

Barcelona:
La Font de Mimir: Carrer Costa i Cuxart, 5 – Nou Barris
Llibreria Jojos: Carrer Turó Blau, 5-7 – Nou Barris
Argentona:
Llibreria Arenas: Carrer Gran, 18
Llibreria Casabella: Carrer Puig i Cadafalch, 10
Mataró:
Buc de llibres: Muralla del Tigre, 38
Igualada:
Llegim...?: Passatge Capità Galí, 4
Girona:
Llibreria Geli: Carrer de l’Argenteria, 18
Torroella de Montgrí:
Llibreria El Cucut: Carrer Roser, 29

I El futur esperant a:

Barcelona:
Llibreria Ona: Carrer Gran de Gràcia, 217 (entre Fontana i Lesseps)
Llibreria La Font de Mimir: Carrer Costa i Cuxart, 5 (Nou Barris)
Llibreria Jojos: Carrer Turó Blau, 5-7 (Nou Barris)
Llibreria Documenta: Carrer Pau Claris, 144 (entre València i Aragó)
Llibreria Altaïr: Gran Via de les corts Catalanes, 616 (entre Rbla Cat. i Balmes)
Llibreria Etcètera: Carrer Llull, 203 (Poblenou)
La Caixa d’Eines: Carrer Aragó, 367 (entre Roger de Flor i Passeig Sant Joan)
Llibreria Punt i a Part: Carrer Compte Borrell, 225 (entre Provença i Mallorca)
Argentona:
Llibreria Arenas: Carrer Gran, 18
Llibreria Casabella: Carrer Puig i Cadafalch, 10
Mataró:
Dòria Llibres: Carrer Argentona, 24
Vilassar de Mar:
Llibreria Índex: Rambla Principal, 2
Igualada:
Llegim...?: Ptge. Capità Galí, 4
Girona:
Llibreria Geli: Carrer de l'Argenteria, 18
Torroella de Montgrí:
Llibreria El Cucut: Carrer Roser, 29

Molt bon Sant Jordi a tothom!!!

martes, 24 de abril de 2018

Tot un Sant Jordi rere el taulell



Bon dia a tothom!!

La vida és plena d’esdeveniments on tot l’esforç realitzat, l’enginy esmerçat, l’energia emprada i la il·lusió acumulada es concentren i s’esgoten en un sol dia: un aniversari, un casament, un cap d’any, un Sant Jordi...
Això fa que el camí sigui engrescador, el dia intens i l’endemà ple de records acabats de néixer.
Avui és un d’aquests ‘endemàs’. Per tant, miraré de ser selectiu.

Com tots sabeu va ser el primer Sant Jordi que passava (tot el dia) rere un taulell. Permeteu-me que comenci per la sensació final: vaig acabar esgotat. Però ja sabeu que molts cops acabar esgotat és bon senyal.



El dia es va llevar d’hora i a les vuit ja érem a lloc. En una hora vam tenir la parada muntada i la taula parada.

  



El matí va passar ràpid a pesar de que gairebé ningú va aturar-se a la parada (tothom mirava de lluny sense deixar de caminar, com volent copsar amb aquella llambregada mòbil alguna essència d'allò que estava exposat damunt la taula).
No vam deixar entrar en cap moment l’avorriment sota el nostre tendal, però.



Al migdia vaig anar cap al passeig de Gràcia, a l’estand de Libel·lista i, és clar, allà l’ambient era molt diferent. La gent s’aturava a les parades, ni que fos pel fet de quedar frenada per la rierada de vianants que omplien les voreres.
Vaig compartir taula amb una escriptora valenciana molt simpàtica i de conversa agradable, l’Amparo Bellmunt. I l’hora programada per signar va passar volant.



La tarda va canviar. La gent s’aturava i preguntava, llegia i s’interessava, i fins i tot comprava!! També va ser l’hora de les visites, les quals ens van fer molta il·lusió!



Naturalment, la Martina tampoc es va voler perdre passar una estona amb nosaltres.



A les set de la tarda la vorera on teníem la parada es va omplir de gent. El sol afeblit em va relaxar un ànim que havia estat en tensió tot el dia. Sant Jordi feia estona que havia mort al drac, i en aquell instant les roses van començar a brollar de sota l’asfalt de l’avinguda, repleta de cotxes, fent aturar tot el trànsit. Un perfum intens va envair l’aire i tot de frases escrites van començar a deixar-se sentir, com un mormol gronxat per la brisa...

Vaig dedicar en aquell instant el llibre que més tard, ja rendit sobre el sofà de casa, vaig regalar a la Cèlia. I avui, revisant les fotos, he trobat un d’aquells detalls que tant m’apassionen. El llibre que jo li vaig regalar va ser company de taula de la meva primera novel·la El futur esperant a la parada de l’AMPA de l’escola les Passeres de Castellolí.



I acabo l’entrada amb el conte que vaig escriure per aquest Sant Jordi 2018:


Sant Jordi vora el mar   

De sobte en Jordi va sentir por.

Plantat allà, davant la cova de la fera, els dubtes van començar a conquerir la seva ment i a fer trontollar el seu valor. I si aquella era una empresa massa gran per a ell? Es va preguntar primer. I si enfrontar-se a aquella bèstia no li servia per conquerir l’amor de la princesa? Va arribar a témer al darrer moment.

Però els dubtes havien fet tard. Una pudor horrible va omplir les narius d’en Jordi obligant-lo a arrufar el nas tant com va poder. Alhora, un rugit somort i profund, provinent de l’interior de la caverna, va omplir de paüra l’ànima del cavaller.

No va gosar mirar enrere. Sabia que ella estava pendent de tots els seus moviments.

Amb la respiració gairebé continguda i amb els nervis a flor de pell, en Jordi va esperar uns segons que van esdevenir eterns. Fins que el cap allargat de l’animal va aparèixer sota el llindar de la gruta. Els enormes ulls del rèptil van clavar-se de seguida en la inesperada presència d’en Jordi, el qual, instintivament, va prémer amb força el pom de la seva arma.

L’intrèpid cavaller va sentir que el cor se li desbocava, i una il·lusió desmesurada va brollar del seu interior a través d’uns ulls esbatanats que el sol del migdia va fer refulgir amb estrèpit. La bèstia, atemorida, va fer una breu corredissa endavant fins quedar novament immòbil. El cos de la fera va quedar totalment al descobert, inclosa la seva llarguíssima cua de color blau elèctric.

A l’acte, en Jordi va sentir la presència de la princesa abocar-se rere seu, quasi fregant-li l’esquena. Va sentir l’alè d’ella sobre el seu clatell. I finalment els mots que ja mai oblidaria: «Ho has aconseguit Jordi!»; tan propers, que li va semblar que s’enredaven entre els seus cabells esbullats pel vent.

Realment l’animal era preciós.

Poc després en Jordi va alçar la mirada. Davant seu, va veure com el mar embravit s’allunyava fins un horitzó clar. I en aquell instant va sentir el coratge d’un cavaller de veritat.

Va deixar anar el branquilló que empunyava i va tornar a ficar dins el sarró el peix passat amb què havia atret l’atenció de la sargantana. Va tombar-se cap a la princesa i en trobar-se amb els enormes ulls d’ella va torbar-se uns segons. Tot seguit, però, va prendre amb fermesa una de les mans de la nena i va demanar-li que l’acompanyés. Ara ja podia regalar-li la rosa que tenia a punt per a ella.

En Jordi mai oblidaria la Diada en la qual, amb només vuit anys, va regalar la seva primera rosa de Sant Jordi a una princesa.

Quan els dos menuts s’allunyaven de l’indret, agafats de la mà com dos enamorats i amarats ambdós d’una emoció autèntica exclusiva dels infants, les onades seguien rugint, de tant en tant, sota el roquissar esberlat que es vessava sobre el mar.

                                                         Esteve Pagès, 23 d’Abril del 2018