martes, 24 de abril de 2018

Tot un Sant Jordi rere el taulell



Bon dia a tothom!!

La vida és plena d’esdeveniments on tot l’esforç realitzat, l’enginy esmerçat, l’energia emprada i la il·lusió acumulada es concentren i s’esgoten en un sol dia: un aniversari, un casament, un cap d’any, un Sant Jordi...
Això fa que el camí sigui engrescador, el dia intens i l’endemà ple de records acabats de néixer.
Avui és un d’aquests ‘endemàs’. Per tant, miraré de ser selectiu.

Com tots sabeu va ser el primer Sant Jordi que passava (tot el dia) rere un taulell. Permeteu-me que comenci per la sensació final: vaig acabar esgotat. Però ja sabeu que molts cops acabar esgotat és bon senyal.



El dia es va llevar d’hora i a les vuit ja érem a lloc. En una hora vam tenir la parada muntada i la taula parada.

  



El matí va passar ràpid a pesar de que gairebé ningú va aturar-se a la parada (tothom mirava de lluny sense deixar de caminar, com volent copsar amb aquella llambregada mòbil alguna essència d'allò que estava exposat damunt la taula).
No vam deixar entrar en cap moment l’avorriment sota el nostre tendal, però.



Al migdia vaig anar cap al passeig de Gràcia, a l’estand de Libel·lista i, és clar, allà l’ambient era molt diferent. La gent s’aturava a les parades, ni que fos pel fet de quedar frenada per la rierada de vianants que omplien les voreres.
Vaig compartir taula amb una escriptora valenciana molt simpàtica i de conversa agradable, l’Amparo Bellmunt. I l’hora programada per signar va passar volant.



La tarda va canviar. La gent s’aturava i preguntava, llegia i s’interessava, i fins i tot comprava!! També va ser l’hora de les visites, les quals ens van fer molta il·lusió!



Naturalment, la Martina tampoc es va voler perdre passar una estona amb nosaltres.



A les set de la tarda la vorera on teníem la parada es va omplir de gent. El sol afeblit em va relaxar un ànim que havia estat en tensió tot el dia. Sant Jordi feia estona que havia mort al drac, i en aquell instant les roses van començar a brollar de sota l’asfalt de l’avinguda, repleta de cotxes, fent aturar tot el trànsit. Un perfum intens va envair l’aire i tot de frases escrites van començar a deixar-se sentir, com un mormol gronxat per la brisa...

Vaig dedicar en aquell instant el llibre que més tard, ja rendit sobre el sofà de casa, vaig regalar a la Cèlia. I avui, revisant les fotos, he trobat un d’aquells detalls que tant m’apassionen. El llibre que jo li vaig regalar va ser company de taula de la meva primera novel·la El futur esperant a la parada de l’AMPA de l’escola les Passeres de Castellolí.



I acabo l’entrada amb el conte que vaig escriure per aquest Sant Jordi 2018:


Sant Jordi vora el mar   

De sobte en Jordi va sentir por.

Plantat allà, davant la cova de la fera, els dubtes van començar a conquerir la seva ment i a fer trontollar el seu valor. I si aquella era una empresa massa gran per a ell? Es va preguntar primer. I si enfrontar-se a aquella bèstia no li servia per conquerir l’amor de la princesa? Va arribar a témer al darrer moment.

Però els dubtes havien fet tard. Una pudor horrible va omplir les narius d’en Jordi obligant-lo a arrufar el nas tant com va poder. Alhora, un rugit somort i profund, provinent de l’interior de la caverna, va omplir de paüra l’ànima del cavaller.

No va gosar mirar enrere. Sabia que ella estava pendent de tots els seus moviments.

Amb la respiració gairebé continguda i amb els nervis a flor de pell, en Jordi va esperar uns segons que van esdevenir eterns. Fins que el cap allargat de l’animal va aparèixer sota el llindar de la gruta. Els enormes ulls del rèptil van clavar-se de seguida en la inesperada presència d’en Jordi, el qual, instintivament, va prémer amb força el pom de la seva arma.

L’intrèpid cavaller va sentir que el cor se li desbocava, i una il·lusió desmesurada va brollar del seu interior a través d’uns ulls esbatanats que el sol del migdia va fer refulgir amb estrèpit. La bèstia, atemorida, va fer una breu corredissa endavant fins quedar novament immòbil. El cos de la fera va quedar totalment al descobert, inclosa la seva llarguíssima cua de color blau elèctric.

A l’acte, en Jordi va sentir la presència de la princesa abocar-se rere seu, quasi fregant-li l’esquena. Va sentir l’alè d’ella sobre el seu clatell. I finalment els mots que ja mai oblidaria: «Ho has aconseguit Jordi!»; tan propers, que li va semblar que s’enredaven entre els seus cabells esbullats pel vent.

Realment l’animal era preciós.

Poc després en Jordi va alçar la mirada. Davant seu, va veure com el mar embravit s’allunyava fins un horitzó clar. I en aquell instant va sentir el coratge d’un cavaller de veritat.

Va deixar anar el branquilló que empunyava i va tornar a ficar dins el sarró el peix passat amb què havia atret l’atenció de la sargantana. Va tombar-se cap a la princesa i en trobar-se amb els enormes ulls d’ella va torbar-se uns segons. Tot seguit, però, va prendre amb fermesa una de les mans de la nena i va demanar-li que l’acompanyés. Ara ja podia regalar-li la rosa que tenia a punt per a ella.

En Jordi mai oblidaria la Diada en la qual, amb només vuit anys, va regalar la seva primera rosa de Sant Jordi a una princesa.

Quan els dos menuts s’allunyaven de l’indret, agafats de la mà com dos enamorats i amarats ambdós d’una emoció autèntica exclusiva dels infants, les onades seguien rugint, de tant en tant, sota el roquissar esberlat que es vessava sobre el mar.

                                                         Esteve Pagès, 23 d’Abril del 2018 

jueves, 19 de abril de 2018

Sant Jordi 2018


Tenia moltes ganes de publicar aquesta entrada però fins avui no ha quedat tot lligat com per poder-vos oferir tota la informació, completa i sense errors. Tots ja sabeu de què us parlo: Aquest proper dilluns és Sant Jordi.

Doncs bé, tal i com vaig avançar a la darrera entrada d’aquest blog, aquest any hi ha una novetat important, i és que tenim parada pròpia!!


Vam sol·licitar-la a l’ajuntament de Barcelona amb un amic d’ofici, l’Antoni Carrére (escriptor terrassenc amb una trajectòria literària molt semblant a la meva), i ens la van concedir.

La parada de llibres es dirà: ‘Els llibres de l’Antoni i l’Esteve: de l’autor al lector’ i estarà ubicada a Passeig de Sant Joan nº 64 (cantonada Consell de Cent)

Hi serem des de les 8 del matí fins les 22h de la nit. No cal dir que us hi esperem a tot@s!! Encara que només ens vingueu a visitar ens farà molta il·lusió ensenyar-vos el nostre primer estand de Sant Jordi.

Totes i tots els que compreu un exemplar de les cinc novel·les que hi tindrem exposades rebreu com a obsequi el conte de Sant Jordi 2018: Sant Jordi vora el mar, que he escrit especialment per a l'ocasió.

Però atenció!!: de 13 a 14h del migdia estaré signant exemplars de La musa d’ulls verds a l’estand de Libel·lista, situat a Passeig de Gràcia, 3 (Davant de l’Apple Store) al bell mig del rovell de l’ou de la Diada i de 19.30 a 20.15 a l’estand de l’Editorial Círculo Rojo, situat a Passeig de Sant Joan, 124.

El diumenge dia 22, de 12 a 14h del migdia, estaré escalfant motors a la plaça Nova d’Argentona, signant llibres en companyia d’altres escriptors de la vila.

Us agrairé moltíssim que feu difusió de tota aquesta informació i, naturalment, que tots els lectors de ‘La musa’ i ‘El futur’ recomaneu les dues novel·les a qui cregueu oportú en vigílies del dia de l’any en què, de llarg, es venen més llibres. Gràcies a tot@s!!

Finalment, recordar-vos les llibreries on podeu trobar La musa d’ulls verds:

Barcelona:
La Font de Mimir (Carrer costa i Cuxart, 5 – Nou Barris)
Llibreria Jojos     (Via Júlia, 48/54 – Nou Barris)
Argentona:
Llibreria Arenas (Carrer Gran, 18)
Llibreria Casabella (Carrer Puig i Cadafalch, 10)
Mataró:
Buc de llibres (Muralla del Tigre, 38)
Igualada:
Llegim...? (Passatge Capità Galí, 4)
Girona:
Llibreria Geli (Carrer de l’Argenteria, 18)
Torroella de Montgrí:
Llibreria El Cucut (Carrer Roser, 29)

 I El futur esperant:

Barcelona:
La Impossible. Llibreters (Carrer Provença, 232 - entre Aribau i Balmes)
Llibreria Ona (Carrer Gran de Gràcia, 217 - entre Fontana i Lesseps)
Llibreria La Font de Mimir (Carrer Costa i Cuxart, 5 - Nou Barris)
Llibreria Jojos (Via Júlia, 48 - Nou Barris)
Llibreria Documenta (Carrer Pau Claris, 144 - entre València i Aragó)
Llibreria Altaïr (Gran Via de les corts Catalanes, 616 – entre Rbla Cat. i Balmes)
Llibreria Etcètera (Carrer Llull, 203 – Poblenou)
La Caixa d’Eines (Carrer Aragó, 367 - entre Roger de Flor i Passeig Sant Joan)
Llibreria Punt i a Part (Carrer Compte Borrell, 225 - entre Provença i Mallorca)
Argentona:
Llibreria Arenas (Carrer Gran, 18)
Llibreria Casabella (Carrer Puig i Cadafalch, 10)
Mataró:
Dòria Llibres (Carrer Argentona, 24)
Vilassar de Mar:
Llibreria Índex (Rambla Principal, 2)
Igualada:
Llegim...? (Ptge. Capità Galí, 4)
Girona:
Llibreria Geli (Carrer de l'Argenteria, 18)
Torroella de Montgrí:
Llibreria El Cucut (Carrer Roser, 29)

També podeu adquirir les novel·les entrant al següent enllaç:

I per a tots els que heu tingut el coratge d’arribar fins al final, dir-vos en primícia que, el dia 24, a part d’explicar-vos com ens ha anat la intensa jornada de Sant Jordi que de ben segur haurem viscut, publicaré per a tot@s Sant Jordi vora el mar, el conte de Sant Jordi d’aquest 2018.

Fins aviat! Petons i abraçades!
I molt bona Diada de Sant Jordi!!



jueves, 8 de febrero de 2018

Gràcies per recomanar ‘La musa’



Per tots aquells i totes aquelles a qui us han recomanat La musa d’ulls verds i no sabeu on trobar-la...

...podeu:

A)   Trucar a l’escriptor de la novel·la al telèfon 699822562 i quedar amb ell per anar a fer un cafè mentre us dedica el vostre exemplar. (Aquesta opció no es recomana ni a ‘lolites’ ni a lacònics)

B)   Entrar al següent enllaç https://www.libelista.com/products/579030-la%20musa%20d'ulls%20verds.html i demanar un exemplar, o tants com vulgueu.

C)   Anar a les següents llibreries:
Barcelona:
1-    La Font de Mimir (Carrer costa i Cuxart, 5 – Nou Barris)
2-    Llibreria Jojos        (Via Júlia, 48/54 – Nou Barris)
Argentona:
1-    Llibreria Arenas (Carrer Gran, 18)
2-    Llibreria Casabella (Carrer Puig i Cadafalch, 10)
Mataró:
Buc de llibres (Muralla del Tigre, 38)
Igualada:
Llegim...? (Passatge Capità Galí, 4)
Girona:
Llibreria Geli (Carrer de l’Argenteria, 18)

D)   Esperar-vos a la diada de Sant Jordi i venir a la parada que posarem amb un company d’ofici. L’emplaçament encara està per determinar.


Gràcies a tots els que heu recomanat la novel·la!!! Que ja sé que en sou uns quants ;)




També us deixo l'enllaç de l'article que vaig publicar a Libel·lista per a tots aquells que no heu tingut ocasió de llegir-lo.






martes, 23 de enero de 2018

Vides creuades




El dijous passat, la vida emancipada de la meva primera novel·la, El futur esperant, va creuar-se amb les primeres passes de la meva segona novel·la, La musa d’ulls verds. Vaig anar a ràdio Argentona a parlar una mica de ‘La musa’, ja que la setmana anterior l’havia presentat a la biblioteca municipal del poble. Mentre esperava que en Miquel Carabaño m’entrevistés al seu programa ‘A mig matí’, vaig llegir la ressenya que la Maria Josep Castillo va redactar per a la revista local ‘Fonts’. Ella mateixa, el dia de la presentació, em va fer coneixedor de la seva existència. I mentre la llegia ho vaig pensar: en Cesc s’acaba de creuar amb en Martí i la Desi i en veure’s, malgrat no conèixer-se, han sentit una estranya proximitat; una estranya complicitat que instantàniament ha fet que tots tres es saludessin amb un somriure de sincera amistat i concòrdia. Just després de creuar-se en Martí ha preguntat a la Desi: «El coneixies?» «No», ha contestat ella tot mirant-se al Martí amb ulls enamorats. En Cesc s’ha tombat mentre seguia caminant; durant uns segons s’ha quedat mirant les dues siluetes enganxades com s’allunyaven, sentint dins seu una agradable i inusual sensació de benestar.
«Esteve, quan vulguis comencem» vaig sentir que em deia en Miquel.

Aquí us deixo l’enllaç de l’entrevista (els que tingueu temps i ganes d'escoltar-la fixeu-vos en quina pregunta em fa en Miquel a les acaballes de l’entrevista) i la ressenya. Moltes gràcies Maria Josep i Miquel!!





FONTS nº 70
Llibres a raig, per Maria Josep Castillo
PAGÈS, ESTEVE: El futur esperant.- Editorial Círculo Rojo.-Col·lecció Novel·la.- El Ejido, 2014.- 534 pàgines.
L’Esteve Pagès va néixer a Argentona el 1970. Llicenciat en Filosofia, l’obra que comentem és la seva primera novel·la. La tasca com a cooperant desenvolupada a Llatinoamèrica des del 2011 li ha proporcionat experiències que de la mà dels protagonistes de la història ens fa viure als lectors. En Martí i la Desi són aquests protagonistes, dos joves catalans que han decidit fer un viatge pel sud del continent americà (Argentina, Xile, Bolívia, Paraguai...), escenaris que també va trepitjar l’Esteve i la seva companya, la Cèlia, durant un any. La història dels personatges de ficció, a part del viatge, no és la de l’autor. L’Esteve inventa una relació de parella. Els coneixem assistint a una especial representació teatral abans d‘emprendre el viatge transatlàntic i que despertarà en el Martí sentiments profunds relacionats amb esdeveniments del passat que sacsejaran el seu present.
L’Esteve ha estat agosarat en aquesta primera novel·la. Li han sortir 534 pàgines !!! En els nostres dies els autors novells (i els no novells també) s’enfronten al problema de l’edició. L’Esteve ha optat per l’autoedició. L’editorial triada es diu Círculo Rojo, pionera en l’autoedició i que pren el nom d’un relat de Conan Doyle protagonitzat per Sherlock Holmes. Clar que després queda la tasca de la distribució, que el propi autor va haver de fer maleta en mà plena de llibres. En els nostres temps ajuda a la difusió el tema de les xarxes socials. En aquesta línia recomanem visitar el blog de l’Esteve, “Paraules escrites”, (www.estevepages.blogpot.com) on trobarem, entre altres coses, comentaris sobre la repercussió d’aquesta primera novel·la i l’anunci de la segona, ja enllestida i titulada La musa d’ulls verds. El Martí de la novel·la també té un blog, mentre la Desi omple llibretes amb les vivències del viatge.
Cal dir que seguint els passos de la Desi i en Martí et venen ganes d’agafar un atles i resseguir amb el dit sobre el paper el seu periple per territoris que l’autor coneix bé, doncs el viatge també l’ha fet ell. Les organitzacions que els nostres protagonistes coneixen també les visità; són reals. L’Esteve col·laborà amb entitats com ISALP, que ajuda als indígenes bolivians a recuperar terres, o amb Besalú Solidari, que ha subvencionat un centre de salut a Paso Puc (Paraguai).
 Aquest coneixement directe dels escenaris de l’acció la fan més creïble que si l’autor s’hagués documentat còmodament assegut en un despatx i amb un ordinador al davant. Les descripcions dels indrets i dels personatges que en Martí i la Desi van trobant són properes i, sovint, plenes de poesia. Trobem tocs lírics en el cementiri de La Recoleta de Buenos Aires o en la llibreria on la Desi compra un exemplar de Rayuela; o en una posta de sol contemplada als Esteros d’Iberá, o en la blancor del Salar de Uyuni, o en l’ascensió al cim del Tunupa.
En altres fragments trobem episodis que podem imaginar que li van succeir a l’autor tal com els explica: la pèrdua d’un telèfon mòbil o d’una motxilla, escenes berlanguianes a un lavabo de senyors de Montevideo, desplaçaments en “guagues” envoltats de gent autòctona i no de turistes, l’aigua d’una pluja inoportuna o de les cataractes de l’Iguazú, la calor, la dificultat a l’hora de creuar un riu “sense papers”. Amb l’Esteve (amb en Martí i la Desi) aprenem a viatjar en condicions, tenint cura de l’equipatge, del transport i de l’allotjament, sense oblidar els diners i la prevenció de riscos.
De la ma de l’Esteve aprenem alguns dels episodis recents de la història d’alguns països de l’Amèrica del Sud. Per exemple, ens descriu la del Paraguai, força desconeguda, o coneixem la realitat de ciutats com Potosí.

El viatge d’en Martí i la Desi queda aturat quan esdeveniments familiars els fan retornar a l’altra banda de l’Atlàntic, a Barcelona. I el passat aflora, i capgira el present. I no expliquem més de la trama, doncs el futur espera a que us animeu a llegir aquesta novel·la de l’Esteve, i les que vinguin al darrera. 

viernes, 5 de enero de 2018

Presentació de La musa d’ulls verds a la Biblioteca Municipal d’Argentona





Tornar a casa era obligat després d’escriure La musa d’ulls verds. Per tornar cal haver marxat, i jo ho havia fet, malgrat mantenir al poble els pares i amics. Aquesta màxima em va permetre plasmar a la novel·la l’Argentona de la meva infància i adolescència, que era el que volia, sense la interferència inevitable que hauria suposat haver viscut sempre al poble essent partícip de la seva evolució.

La Gemma va organitzar l’acte amb la seva habitual eficàcia, va fer una introducció plena de complicitats i va llegir amb serena veu fragments de la novel·la. Des d’aquí et dono un cop més les gràcies pel teu esforç i entrega.

En aquesta ocasió, era també adient que fos l’Enric, el meu germà, qui m’acompanyés en l’acte, i va ser tot un encert, ja que la conversa sobre La musa d’ulls verds va fluir de forma natural i reeixida. Es notava que la novel·la li havia agradat, i va fer ús de la seva habilitat verbal i coneixement literari per elogiar l’obra i engrescar al públic a llegir-la.

I finalment, gràcies a tots els argentonins i gent de fora que vau decidir venir a la presentació i omplir la biblioteca del caliu necessari que cal en aquesta mena d’esdeveniments, la vostra presència és la que va fer que l’acte fos un èxit. Gràcies a tots.

Us deixo, com sempre, un tastet fotogràfic.

Petons i abraçades per tothom!