Presentació de 'El futur esperant' a Biblioteca Antoni Comas de Mataró

Considero convenient iniciar aquesta breu crònica de la presentació d’ahir amb aquells mots amb els quals normalment he finalitzat el resum de les anteriors, és a dir, els agraïments. Així doncs, vull agrair-vos de manera intensa i sincera a tots els que vau venir la vostra presència, donat que el dia rúfol i plujós –i potser també altres fets que van enrarir el dia- no convidava gens a sortir de casa.

També voldria agrair la cordialitat i atenció rebuda per part del personal de la Biblioteca Antoni Comas, concretament de la seva directora, Sílvia Barragan, l’Alícia (a la foto) i en Fran.

La sala d’actes de la biblioteca es un espai fascinant que sedueix i t’omple d’energia, més encara gràcies a l’acurada composició escènica.

La Sílvia va presentar l’acte amb una breu introducció.

Novament l’Aureli Vázquez (periodista i fundador d’Espai Literari), amb una vocació literària inesgotable i digne d’elogi, va accedir (per tercera vegada) a conduir la presentació.

 

Aquest cop, la comoditat de les butaques ens va persuadir de no mantenir el nostre estil marca de la casa (drets recolzats a la taula), i vam elaborar la nostra conversa confortablement asseguts.

Una conversa que va continuar aprofundint en les essències que amaga El futur esperant, una xerrada que percebo cada cop més espontània i completa, ja que a la d’ahir vaig tenir l’oportunitat d’aportar totes aquelles sensacions i opinions que m’heu anat transmetent tots aquells que ja heu llegit la novel·la. I també els assistents a la presentació no es van quedar enrere a l’hora d’intervenir, encetant debats interessants.

I com sempre, vam acabar amb la signatura de llibres...

... i amb la ja tradicional copeta de cava.

En resum, que malgrat no vendre gaires llibres (que les presentacions també serveixen per això, no ens enganyem), la d’ahir va ser una de les presentacions que m’ha deixat més satisfet en el seu conjunt.

Gràcies novament a tots els que hi vau ser. Gràcies a tots els que l’afició a la lectura, l’amistat, o la curiositat us va aplegar en un escenari tan sinistre* i agradable alhora per parlar de ‘El futur esperant’. Espero que ho gaudíssiu tant com jo!

Petons! I fins aviat!

* Per tots aquells que no sigueu de Mataró: això de sinistre ho dic perquè la biblioteca s'emplaça a l'edifici que va ser l'escorxador municipal de Mataró. 

PUNT I SEGUIT

Després de llegir la darrera entrada m’he adonat que em vaig acomiadar fins la setmana vinent amb un seguit de bones intencions. D’això ja fa més de dues setmanes. La meva efímera desaparició no té un motiu negatiu, molt el contrari, si més no per a mi, i és que de cop i volta i com qui no vol la cosa, el dia 25 de febrer vaig iniciar la meva segona novel·la. No cal que us digui que estic entusiasmat de tornar a submergir-me cada matí en la nova història, en l’estimada mar de la soledat  on només el so de les lletres teclejades m’acompanya, tot formant les paraules, les frases, els paràgrafs, les pàgines, la història... que la imaginació inventa amb esforç plaent.

Però el primer és el primer. El futur esperant continua el seu viatge, i el proper dimarts dia 24 de març a les 19h té una cita important a la Biblioteca Antoni Comas de MATARÓ.

 http://culturamataro.cat/ca/agenda/article/el-futur-esperant-2508

Tots aquells que no hagueu pogut venir a les anteriors presentacions hi esteu convidats. I naturalment estaré encantat i agraït que convideu a totes aquelles persones que cregueu els pugui interessar l’acte. Recordeu que Sant Jordi està al tombar de la cantonada, per tant, els més previsors teniu una bona oportunitat per tenir el regal a punt!

Sobre la nova novel·la tinc clares algunes coses: que no serà tan llarga com la primera, que no barrejaré gèneres, i el nom del protagonista. Es diu Cesc.

Molts ja sabeu que el nom del protagonista de El futur esperant (Martí) era un homenatge al meu avi.

Algú s’atreveix a aventurar en homenatge a qui he triat el nom del protagonista d’aquesta nova novel·la? Naturalment no té un referent tan personal com l’anterior. Aquest té una rellevància universal. A veure quants em coneixeu bé...

Ens veiem a la presentació de Mataró!!!

Petons! I fins aviat!