El dijous passat, la vida emancipada de la
meva primera novel·la, El futur esperant,
va creuar-se amb les primeres passes de la meva segona novel·la, La musa d’ulls verds. Vaig anar a ràdio
Argentona a parlar una mica de ‘La musa’, ja que la setmana anterior l’havia
presentat a la biblioteca municipal del poble. Mentre esperava que en Miquel Carabaño
m’entrevistés al seu programa ‘A mig matí’, vaig
llegir la ressenya que la Maria Josep Castillo va redactar per a la revista
local ‘Fonts’. Ella mateixa, el dia de la presentació,
em va fer coneixedor de la seva existència. I mentre la llegia ho vaig pensar:
en Cesc s’acaba de creuar amb en Martí i la Desi i en veure’s, malgrat no conèixer-se,
han sentit una estranya proximitat; una estranya complicitat que instantàniament
ha fet que tots tres es saludessin amb un somriure de sincera amistat i concòrdia.
Just després de creuar-se en Martí ha preguntat a la Desi: «El coneixies?» «No»,
ha contestat ella tot mirant-se al Martí amb ulls enamorats. En Cesc s’ha
tombat mentre seguia caminant; durant uns segons s’ha quedat mirant les dues
siluetes enganxades com s’allunyaven, sentint dins seu una agradable i inusual
sensació de benestar.
«Esteve, quan vulguis comencem» vaig
sentir que em deia en Miquel.
Aquí us deixo l’enllaç de l’entrevista
(els que tingueu temps i ganes d'escoltar-la fixeu-vos en quina pregunta em fa
en Miquel a les acaballes de l’entrevista) i la ressenya. Moltes gràcies Maria
Josep i Miquel!!
FONTS nº 70
Llibres a raig, per Maria Josep Castillo
PAGÈS, ESTEVE: El
futur esperant.- Editorial Círculo Rojo.-Col·lecció Novel·la.- El Ejido, 2014.-
534 pàgines.
L’Esteve Pagès va néixer a Argentona el 1970. Llicenciat en
Filosofia, l’obra que comentem és la seva primera novel·la. La tasca com a
cooperant desenvolupada a Llatinoamèrica des del 2011 li ha proporcionat
experiències que de la mà dels protagonistes de la història ens fa viure als
lectors. En Martí i la Desi són aquests protagonistes, dos joves catalans que
han decidit fer un viatge pel sud del continent americà (Argentina, Xile,
Bolívia, Paraguai...), escenaris que també va trepitjar l’Esteve i la seva companya,
la Cèlia, durant un any. La història dels personatges de ficció, a part del
viatge, no és la de l’autor. L’Esteve inventa una relació de parella. Els
coneixem assistint a una especial representació teatral abans d‘emprendre el
viatge transatlàntic i que despertarà en el Martí sentiments profunds
relacionats amb esdeveniments del passat que sacsejaran el seu present.
L’Esteve ha estat agosarat en aquesta primera novel·la.
Li han sortir 534 pàgines !!! En els nostres dies els autors novells (i els no
novells també) s’enfronten al problema de l’edició. L’Esteve ha optat per
l’autoedició. L’editorial triada es diu Círculo Rojo, pionera en l’autoedició i
que pren el nom d’un relat de Conan Doyle protagonitzat per Sherlock Holmes.
Clar que després queda la tasca de la distribució, que el propi autor va haver de
fer maleta en mà plena de llibres. En els nostres temps ajuda a la difusió el
tema de les xarxes socials. En aquesta línia recomanem visitar el blog de l’Esteve,
“Paraules escrites”, (www.estevepages.blogpot.com) on trobarem, entre
altres coses, comentaris sobre la repercussió d’aquesta primera novel·la i
l’anunci de la segona, ja enllestida i titulada La musa d’ulls verds. El Martí de la novel·la també té un blog,
mentre la Desi omple llibretes amb les vivències del viatge.
Cal dir que seguint els passos de la Desi i en
Martí et venen ganes d’agafar un atles i resseguir amb el dit sobre el paper el
seu periple per territoris que l’autor coneix bé, doncs el viatge també l’ha
fet ell. Les organitzacions que els nostres protagonistes coneixen també les
visità; són reals. L’Esteve col·laborà amb entitats com ISALP, que ajuda als
indígenes bolivians a recuperar terres, o amb Besalú Solidari, que ha subvencionat
un centre de salut a Paso Puc (Paraguai).
Aquest coneixement directe dels escenaris de l’acció
la fan més creïble que si l’autor s’hagués documentat còmodament assegut en un
despatx i amb un ordinador al davant. Les descripcions dels indrets i dels
personatges que en Martí i la Desi van trobant són properes i, sovint, plenes
de poesia. Trobem tocs lírics en el cementiri de La Recoleta de Buenos Aires o
en la llibreria on la Desi compra un exemplar de Rayuela; o en una posta de sol contemplada als Esteros d’Iberá, o
en la blancor del Salar de Uyuni, o en l’ascensió al cim del Tunupa.
En altres fragments trobem episodis que podem imaginar que
li van succeir a l’autor tal com els explica: la pèrdua d’un telèfon mòbil o
d’una motxilla, escenes berlanguianes a un lavabo de senyors de Montevideo,
desplaçaments en “guagues” envoltats de gent autòctona i no de turistes,
l’aigua d’una pluja inoportuna o de les cataractes de l’Iguazú, la calor, la
dificultat a l’hora de creuar un riu “sense papers”. Amb l’Esteve (amb en Martí
i la Desi) aprenem a viatjar en condicions, tenint cura de l’equipatge, del
transport i de l’allotjament, sense oblidar els diners i la prevenció de
riscos.
De la ma de l’Esteve aprenem alguns dels episodis recents
de la història d’alguns països de l’Amèrica del Sud. Per exemple, ens descriu
la del Paraguai, força desconeguda, o coneixem la realitat de ciutats com
Potosí.
El viatge d’en Martí i la Desi queda aturat quan
esdeveniments familiars els fan retornar a l’altra banda de l’Atlàntic, a
Barcelona. I el passat aflora, i capgira el present. I no expliquem més de la
trama, doncs el futur espera a que us animeu a llegir aquesta novel·la de
l’Esteve, i les que vinguin al darrera.
