Gènesi

Hola a tothom!

Avui m’agradaria començar donant-vos les gràcies a tots els que dediqueu aquells tan preuats minuts de les vostres vides a llegir aquest blog. També, de manera més emfàtica si cal, a tots aquells que heu compartit l’enllaç d’aquest blog, propagant d’aquesta manera la seva difusió. Em satisfà percebre per part vostra un entusiasme creixent, que en alguns casos arriba fins i tot al delit,  per tal de poder llegir la novel·la el més aviat millor. Gràcies doncs, a tots.

Entrem en matèria. Avui parlarem de la gènesi de la novel·la.

La gènesi de El futur esperant es fonamenta en dos pilars, o s’alimenta de dos substrats, o es gesta a partir de dos elements:

       A)   -Un d’ells és la voluntat/necessitat/oportunitat de reflexionar sobre temes que des de sempre m’han generat inquietud. Aquest pilar/substrat/element és més aviat eteri, íntim, particular, reflexiu, i sobretot, molt divers. No podia articular-lo d’altra manera que no fos a través de la ficció, de la literatura, de novel·lar la realitat, d’imaginar una història que em permetés posar sobre la taula una sèrie de temes per tal d’analitzar-los.

   

      B)   -L’altre és el viatge que vam realitzar la Cèlia (la meva companya) i jo per Llatinoamèrica l’any 2011. Aquest pilar/substrat/element sí és real, tangible, empíric, viscut.

     El futur esperant doncs, es gesta en la unió d’aquests dos elements, articulant-se a partir de la seva fusió a través d’una combinació de realitat i ficció que és la que acaba generant la novel·la. El viatge es converteix en motor per a la reflexió, i alhora, l’ànsia de coneixement traça el recorregut del viatge.

Dit d’una altra manera (no sé si més planera): El futur esperant esdevé un equilibri entre una història de ficció que em permet reflexionar sobre preguntes que, segur, tots ens hem fet algun cop a la vida, i un viatge real, sobre el qual la novel·la relata experiències reals, fa referència a llocs i organitzacions reals, i conversa amb persones reals.

Sopar català amb membres de ISALP 

Dit això, quin incentiu us proposo avui? Està clar oi?

                        Reflexionar i Viatjar

Naturalment us acabo de conduir fins a la màxima simplificació de la novel·la, en les següents entrades comentaré més a fons aquestes dues essències i les desenvoluparé una mica més. Desvetllaré, fins on pugui, la complexitat i diversitat que s’amaguen rere aquests dos mots.

En la propera entrada us parlaré del viatge. Al ser real em serà més fàcil començar per aquest pilar/substrat/element, que no pas per l’altre, que resulta més complex i que m’exigirà un esforç més gran a l’hora explicar-lo, ja que no m’agradaria revelar cap aspecte ni contingut que pugui xafar-vos, no només el desenllaç, sinó la història que narra El futur esperant.

M’acomiado fins dimarts vinent no sense abans animar-vos un cop més a fer-vos seguidors del blog i seguir escrivint els vostres comentaris. Recordeu que les preguntes i opinions també són benvingudes, a part de les sempre encoratjadores mostres d’entusiasme que de moment són les que dominen. I si feu els comentaris al blog, a part de continuar fent-los al Facebook, ja us poso a tots matricula!

Bon cap de setmana!

Petons! I fins aviat!