Sinopsis

Hola a tothom!

Tal i com us vaig prometre l’incentiu d’avui és potent. Ni més ni menys que la sinopsi de la novel·la. Aquell grapat de frases que han d’atrapar l’interès del lector, que l’han de fer decidir a comprar el llibre o no, que esdevenen ham contra la seva voluntat, que han de dir tant en tan poc espai (físic i temporal). I jo em pregunto: 

realment com a lectors decidim quin llibre comprar pel que diu la sinopsi?

No cal dir-vos que és una pregunta que m’agradaria que contestéssiu. Com a escriptor novell em pot servir de gran ajut. Sobretot per saber si m’haig de trencar més o menys el cap a l’hora d’elaborar les properes. Us confesso que aquesta vegada no me l’he trencat gaire, perquè he tingut l’inestimable ajut d’un professional.

Doncs vinga, no cal fer repicar tambors, ni pensar en més preàmbuls, aquí la teniu:

Amb el neguit dels aventurers i la determinació dels exploradors, la Desi i en Martí inicien un inusual viatge per Llatinoamèrica. Serà una aventura que els portarà a conèixer realitats diferents i formes de vida alternatives, extremadament allunyades de la nostra. Però serà, alhora, un viatge a la recerca de nous valors i de preguntes sense resposta, un viatge interior que sacsejarà el seu present rescatant del passat un fet llargament postergat.

Els dos protagonistes ens guiaran en una recerca apassionant, plena d’obstacles, que ens permetrà endinsar-nos en aldees desconegudes d’Argentina, Xile, Bolívia o Paraguai.

Lluny dels circuits turístics i la indústria de les experiències previsibles, El futur esperant és un relat real, colpidor, on l’única regla escrita és que tot és incert.

Silenci. Interioritzeu les frases... tanqueu els ulls: esteu a una llibreria, us ha cridat l’atenció la portada d’un llibre que es titula El futur esperant i que ha escrit algú del qual no n’heu sentit parlar mai, acabeu de llegir el text de la contraportada...

el torneu a la lleixa? O us l’endueu cap a la caixa?... 

Voltants de Yura, municipi on transcorre un dels capítols de la novel·la. On els camins es confonen amb els colors del paisatge.

Els més observadors us haureu fixat en el fet que aquesta entrada l’he titulat ‘sinopsis’, en plural. Molt bé, perquè la que acabeu de llegir és l’oficial, la que apareixerà al llibre. Però anteriorment n’havia elaborat d'altres, que finalment, no veuran la llum... o sí?

Quasi com a acte nostàlgic, vull oferir-vos la primera que vaig escriure, la que és més meva, allò que em va sorgir de manera espontània a l’hora d’enfrontar-me a  l’elaboració de la primera síntesi que realitzava sobre una novel·la escrita per mi. Només us demano una cosa: “olvidar después de leer”.

Aquí la teniu:

En Martí i la Desi estan a punt d’acomplir un dels seus somnis: viatjar tot un any per Llatinoamèrica. La nit abans d’iniciar el seu viatge però, veuen una obra de teatre que els trasbalsa profundament. Amarats d’aquella experiència tan punyent, que ha activat tots els ressorts reflexius de la seva consciència, marxen cap al seu destí, on el viatge s’esdevé amb aparent normalitat.

Amb el pas del temps, l’essència de tot el que va passar aquella nit, lluny de dissoldre’s, es va filtrant amb subtilesa dins les seves vides i el seu present, per rescatar del passat i posar en primer pla, un fet llargament postergat.

Tot plegat, mentre el futur espera, pacient, el seu moment.

Ostres! Després de llegir-les totes dues, m’he preguntat: Són dues sinopsis de la mateixa novel·la?

La literatura és fabulosa. Els éssers humans no ens el mereixem un goig tan sublim...

O sí?

Abans d’acabar un parell d’apunts de caire pràctic:

1-Si us ve de gust, ja us podeu fer seguidors d’aquest blog. No us entretindrà més de 10 segons fer-ho, i a mi em servirà per tenir una idea de la quantitat de gent que l’esteu llegint.

2-Animeu-vos a fer comentaris. També he fet més accessible aquesta tasca. Feu el comentari, i en les opcions “comentar como”, trieu la que posa “Nombre/URL” (no cal posar res a URL). Pels més vergonyosos o incisius he afegit també l’opció “Anónimo”.

Dijous, nova entrada.

Petons! I fins aviat!