Trajectòria

Hola a tothom!!

Avui farem una ullada al passat de ‘El futur esperant’. Així tots sabreu en quin punt exacte ens trobem ara mateix.

Us explicaré  quina ha estat la trajectòria que ha recorregut la novel·la fins a dia d’avui. Per no avorrir-vos gaire ho faré de manera esquemàtica:

1. Vaig començar a redactar El futur esperant el 15/6/2012 a les 11:18 del matí (la tecnologia ens permet aquest grau de meticulositat en el detall), i vaig posar el punt i final el dia 4/4/2014.

2. Tot seguit vaig fer una revisió completa de l'obra, que vaig acabar el 15 o 16 de juny. Dos anys justos!

3. El dia 18 d'aquell mes vaig registrar l'obra al Registre de la Propietat Intel·lectual.

4. Paral·lelament a la revisió, vaig anar ficant el nas per diverses editorials, llibreries, impremtes, etc... sempre de forma virtual (és a dir, navegant per les seves webs), fins que vaig trobar-ne una que em va cridar l'atenció. Oferien un Servei d'Acompanyament a l'Escriptor. En un dels punts hi deia això:

"Què és el Servei d’Acompanyament a l’Escriptor/a? El Servei d’Acompanyament a l’Escriptor (SAE) és una iniciativa d’Espai Literari per guiar els autors/es que ja tenen una obra escrita i volen publicar-la, ja sigui a través d’una editorial o per la via de l’autopublicació. A qui va adreçat? A escriptors/es de qualsevol gènere (novel.la, assaig, poesia, teatre…) que ja tenen acabada la seva obra o estan a punt de fer-ho."

Vaig pensar que era el que necessitava.
I efectivament, l'Aureli, de la llibreria Espai Literari, ubicada al barri de Gràcia (quan jo vaig adquirir el servei), ha estat qui m'ha guiat, amb la seva vocació delirant per la literatura, per aquests camins més feixucs -si més no per a mi- pels quals tot escriptor principiant es veu obligat a transitar per tal que finalment la seva obra vegi la llum.

Aquí us deixo l'enllaç de la web d'Espai Literari per tots aquells a qui us pugui interessar:


               http://www.espailiterari.com/qui-som/


Arribats a aquest punt, caldria afegir que fins al moment han estat tres les persones que han llegit la novel·la (allò que podríem anomenar el manuscrit, oi?). La Cèlia, la meva companya, correctora infatigable que em donava el seu parer cada cop que acabava un capítol i a qui no em cansaré d'agrair el coratge i l'empenta que m'ha transmès durant tot aquest temps; l'Enric, el meu germà, filòleg, vinculat de fa temps a diversos àmbits relacionats amb la literatura; i l'Aureli, d'Espai Literari, que m'havia d'obrir les portes -i els ulls- de tota aquella vessant comercial que té una novel·la pel sol fet d'esdevenir un producte, i de la que jo he defugit de manera tan obstinada com natural...

Se m'acut ara mateix que potser aquest sigui el segon incentiu que puc aportar per tal que llegiu la novel·la: és potser -el temps ho dirà-, una novel·la escrita en estat pur, des de mi i per a mi, ignorant tots aquells mecanismes i mètodes que es fan servir per atrapar al lector, ignorant estructures i codis. Recordo una frase que li vaig dir a l'Aureli el dia que ens vam trobar per comentar l'informe que ell va elaborar sobre El futur esperant:  

«No hi ha millor recurs per trencar els codis que el de desconèixer-los»

Aquest fet no vol dir forçosament que hagi creat una obra original, diferent o sorprenent (que potser també, ja m'ho direu vosaltres això), però el que sí m'atreveixo a afirmar és que he creat una obra espontània i lliure, molt propera a totes aquelles sensibilitats i conflictes que em corren per dins, que modulant-se i adaptant-se a l'excitant exercici de la creació literària, han acabat donant com a resultat una narració que s'expressa d'una forma molt personal. 

Aquesta foto només la poso perquè m'han xerrat que cal afegir una imatge a cada entrada nova, i avui no sabia quina posar. Però si seguiu el blog, segur que se us farà familiar.

 Exposat doncs aquest segon incentiu, seguim amb el que us estava explicant, la trajectòria que ha portat la novel·la fins al punt en que ara es troba. 

5. Vaig decidir-me pel camí de l'autopublicació. L'Editorial escollida va ser Círculo Rojo. També us deixo l'enllaç per a qui li interessi:


               http://editorialcirculorojo.com/


6. En aquest punt es va iniciar un dels capítols més pesats i feixucs de tot aquest procés: les correccions. Van ser quasi dos mesos de correccions, de llegir i rellegir, de galerades (fins a set), d'historials de correccions amunt i avall, fins que tot just el dia set d'aquest mes de novembre vaig donar l'ok definitiu a la "tripa" de la novel·la. Aquest tram tan costerut no hauria estat possible sense l'ajut de la Cèlia, l'Enric i l'Aureli, a qui, aprofitant-me que ja havien llegit la novel·la, vaig demanar-los que m'ajudessin a dur a terme aquesta tasca. És convenient en aquest punt revelar-vos que la novel·la te una extensió de 534 pàgines. Podeu imaginar-vos el que és revisar de punta a punta, paraula per paraula, coma a coma, un llibre d'aquest gruix? Gràcies a tots tres per la dedicació i l'esforç, més encara tenint en compte de quina manera us absorbeixen el temps les vostres respectives feines.

7. El darrer pas fins al moment actual va ser triar la foto de portada. Vaig seleccionar un grupet de dotze persones que em van ajudar en la tria. Aprofito naturalment des d'aquí per agrair-vos novament a tots dotze la vostra col·laboració. La veritat és que no m'ho van posar fàcil, perquè fins a quatre fotos de les sis que vaig seleccionar, van empatar com a primera opció amb dos vots cadascuna. La seleccionada però, arrasava entre els que la van triar com a segona opció. 
Quina hauríeu triat vosaltres?


                http://es.fotolia.com/id/36724674
                 http://es.fotolia.com/id/63775271
                 http://es.fotolia.com/id/63774568
                 http://es.fotolia.com/id/69824958
                 http://es.fotolia.com/id/64926856
                 http://es.fotolia.com/id/10990735


Vaig rebre un primer esborrany de les cobertes, i després de diversos canvis, el quart esborrany va ser el definitiu.

I aquí estic. Just en aquest punt. El dia 14 d’aquest mes l'editorial va enviar tot el material a l’impremta. I si tot va bé, d’aquí a vint dies ja tindré els llibres a casa!

Avui m'he allargat més del que pensava, espero no robar-vos tant de temps en les pròximes entrades. En la propera us prometo un incentiu potent. Què us semblaria llegir la sinopsi?

Per cert, a veure si us animeu a fer comentaris!

Bon cap de setmana.


Petons! I fins aviat!