lunes, 17 de noviembre de 2014

Compartir, incentivar, difondre





«Després de molts mesos de soledat, l'escriptor surt de la cova. El primer que percep, de manera gairebé instintiva, és que el món no ha canviat. Tot seguit, el domina un desig, gairebé carnal, que la seva obra sigui devorada per una munió de lectors. Necessita saber què ha escrit. És una necessitat, gairebé racional.»



Vaig imaginar que la millor manera d'iniciar aquest blog era fent-ho amb una breu reflexió literària de com em sento ara mateix. Perquè, com la majoria sabeu, he escrit una novel·la. Han estat dos anys de soledats volgudes, de constància imposada, de plaer profund. Han estat dos anys, fent el que sempre havia desitjat fer. Gairebé sona a felicitat. I dic gairebé, per l'endèmic i estèril pànic a la plenitud que sempre m'ha perseguit. O senzillament, perquè a la meva edat, la felicitat ja no es deixa contemplar amb els ulls de qui la cerca, sinó tan sols pels ulls que la troben sense esperar-la.

Bé, ara sí, prou literatura. És que després de dos anys escrivint em costa redactar sense utilitzar frases rebuscades.
 
Així doncs, anem al gra. Aquest blog pretén ser un compte enrere cap a la presentació (o presentacions) del llibre. I té com a principals objectius:

- incentivar (per part meva)
- difondre (per part vostra)

La fita que em proposo per part meva és la de crear prou incentius com per que us vingui de gust llegir la novel·la. El primer que se m’acut, i més instintiu, penso que és el de la curiositat:

Què haurà escrit l'Esteve?

Aquest incentiu, ja el teniu... espero!? 
Per aquells que encara no el tingueu, doncs això, intentaré fer-vos-el aflorar.

L'altre objectiu d’aquest blog, com us deia, serà que vosaltres m'ajudeu a difondre l'obra. És prou evident que provenint de l'anonimat, tal i com jo provinc, quan es té la necessitat de difondre alguna cosa que has creat, el primer és recórrer als familiars, amics, coneguts... per tal que et donin un cop de mà en aquesta tasca. Doncs bé, ja ho sabeu, si quan hagueu llegit la novel·la la trobeu prou interessant com per recomanar-la a la gent del vostre entorn, endavant!.
Pels que sigueu més agosarats, si voleu passar l'enllaç d'aquest blog a qui ho cregueu oportú abans de llegir-la doncs, encara millor! Per part meva serà un repte encara més gran poder incentivar a gent desconeguda.

Aquesta primera entrada (un cop establerts els objectius), servirà només per fer una breu presentació. Entrades breus i constants (m’han xerrat que aquestes són les claus de l’èxit).

   -Autor:
             Esteve Pagès 

   
Escrivint al seu petit santuari











   -Títol de la Novel·la:


                         EL FUTUR ESPERANT

Per avui res més.

Només vull acabar dient-vos que qualsevol comentari, pregunta o aportació que em vulgueu fer, em servirà d'estímul i guia per les properes entrades, és a dir que no us talleu a l'hora de dir-me, suggerir-me, estimular-me el que sigui (bé, en això darrer, ‘el que sigui’ no, només l’ànim, en el seu ben entès sentit).   

Petons! I fins aviat!

6 comentarios:

  1. Ui, quina bona pinta fa, ja tinc ganes de llegir-lo

    ResponderEliminar
  2. Esteve!!! Bon dia!!! Entre una cosa i l’altre avui, per fi, he entrat al teu blog, m’he emocionat amb la intensitat del que escrius!!!! M’encanta!!!! Encara em fa més il•lusió llegir la novel•la. I només he llegit les dues primeres entrades! Un altre dia continuaré ja tinc ganes de llegir-les, tu...je, je, je, però no puc que vaig cap a la feina.
    També faré un cop d’ull al facebook, sempre va bé trencar creences i aprofitar les xarxes socials si és per ajudar a difondre aquesta novel•la tan lliure i amb essència.
    Que tingueu molt bon divendres!!!!
    Anna Garcia

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. ostres Anna, com m'has alegrat el matí. El teu entusiasme s'encomana. Per cert, t'he dit ja que vaig complir la teva petició: surts a la novel·la. Bon espai per assabentar-te'n, oi?

      Eliminar
    2. Que dius!???? Tomaaaaaaa!!!! Ara m'has alegrat tu la setmana a mi...!!!! Je, je, je. Ara ja tindré una cosa a presumir! ;) Però no si val dir-me que hi sóc i no trobar-me, eh! ;) Un petó
      Anna

      Eliminar
    3. Ser-hi, hi ets, el que no sé, és si et reconeixeràs. Ja saps que sovint no som com els altres ens veuen... Però estic convençut que sí!

      Eliminar