El viatge

Hola a tothom!!

Tal i com us vaig dir a la darrera entrada, avui us parlaré del viatge per Llatinoamèrica que vaig fer en companyia de la Cèlia, la meva parella.

Recordeu que us vaig anunciar que aquell viatge és un dels elements fonamentals de la novel·la que he escrit. Però alerta! El futur esperant no és un llibre de viatges, i ho dic tant pels que gaudeixen amb aquest gènere literari com pels que el detesten.

Al meu parer, El futur esperant és, en essència, una novel·la de ficció plena de fets reals.

En relació amb el que acabo d’expressar, considero adient afegir que, tots aquells i aquelles que ens coneixeu (a la Cèlia i a mi), no hauríeu de caure en la temptació d’identificar als protagonistes de la novel·la amb nosaltres. Ja us adonareu que en Martí i la Desi, tenen una personalitat molt pròpia.

Així doncs, fonamentalment, el viatge esdevé el marc o l’espai on transcorre la història que es narra a El futur esperant. Això no vol dir que moltes de les situacions que es descriuen a la novel·la, no ens passessin a nosaltres de veritat, el que vull dir, és que totes aquestes situacions estan adaptades tant al caràcter propi i autònom de cada personatge, com a la trama narrativa que es desenvolupa al llarg de la novel·la.

Per tots aquells que desconegueu el viatge que ha servit d’escenari vivent on ubicar la història que s’explica a El futur esperant, us en faig cinc cèntims tot seguit:

1-Vam iniciar el viatge el 22 de Novembre del 2010 i el vam acabar el 22 de Desembre del 2011.

2-Vam visitar Argentina, Xile, Bolívia, Perú, Colòmbia, Panamà, Guatemala, Chiapas i Rep.Dominicana. A més a més de curtes estades a Uruguai, Paraguai i Costa Rica.

3-Les directrius del viatge eren les de conèixer i gaudir. Però a poques setmanes d’haver iniciat el viatge vam tenir clar que aquests dos conceptes havien adquirit un caire indissoluble l’un de l’altre. Pensàvem que gaudiríem dels paisatges, la cultura i la gent. Volíem conèixer de primera mà diferents organitzacions locals que treballen en cooperació i solidaritat. Vam acabar coneixent i gaudint en les visites a aquestes associacions i vam acabar gaudint i coneixent de cada paisatge on vam estar, de totes les cultures que ens van acollir, i de tota persona amb qui vam conversar.

4-Viatjàvem sense presa, oberts a “encontrar el modo” (com diuen allà) d’iniciar un canvi de vida si trobàvem un projecte prou engrescador.

5-Associacions locals que vam visitar i que apareixen a la novel·la:

            A-Centre de Salut de Paso Pucú, Paraguai. Construït i engegat gràcies l’aportació i gestió de l'ONG Besalú Solidari.

Centre de salut. Quan el vam visitar hi realitzaven obres de millora.

 

            B-Mocase (Movimiento Campesino de Santiago del Estero). Argentina. Associació fundada als anys vuitanta que lluita en defensa dels camperols i ramaders que mantenen les formes de treball tradicional, en una regió dominada per les grans plantacions de transnacionals.

Entrada al municipi de Quimilí, on hi ha la seu de Mocase.

            C-ISALP (Investigación Social y Asesoramiento Legal Potosí). Bolívia. Associació que treballa per legalitzar les terres comunitàries d’origen dels pobles de la regió i alhora assessora i potencia els seus recursos per augmentar el nivell de vida de les comunitats.

Instal·lacions d'un viver de truites. Projecte capacitat des de ISALP en una de les comunitats de la regió.

           

             D-Fundase (Fundación Sembrando Esperanza). Bolívia. Branca social de la parròquia Jesús Obrero, a El Alto, que treballa en l’àmbit de l’ensenyament i la salut, en una ciutat marcada per la precarietat, marginalitat i pobresa dels seus habitants.

Centre Mururata, per a nens i nenes amb discapacitats.

6-Indrets i ciutats principals on vam estar i que apareixen a la novel·la:

Buenos Aires, Iguazú, Esteros de Iberá, Andes argentins, San Pedro de Atacama, salar d'Uyuni, Samaipata, La Paz, llac Titicaca, serra de l’Apolobamba, i un llarg etcètera. Paisatges (naturals i urbans) que més enllà de ser descrits, interactuen amb els personatges: estimulant la seva reflexió, excitant els seus sentiments, omplint el seu present, i alhora esdevenen testimoni i interlocutor de la particular història que viuran els protagonistes de la novel·la mentre transiten per ells.

Salar d'Uyuni ascendint el volcà Tunupa

  

Enllestim que això avui ha quedat molt llarg.

Incentiu d’avui:

Descobrir altres cultures, altres formes de vida, altres maneres de relacionar-se amb la realitat i l’entorn, tot acompanyant a en Martí i la Desi (els protagonistes d’aquesta història) per indrets de bellesa inesgotable i compartint experiències emocionants, inèdites i inoblidables.

 Per a tots aquells que vulgueu més detalls us deixo l'enllaç del blog que vam estar elaborant durant el nostre viatge. 

http://descobrintllatinoamerica.blogspot.com.es

Acabo amb una notícia de darrera hora: En principi la data de la presentació de la novel·la serà el dimecres 17 de desembre al voltant de les vuit del vespre. Ja aniré ampliant la informació en properes entrades.

Petons! I fins aviat!