Hola a tothom!
Avui m’agradaria començar donant-vos les gràcies a tots els que dediqueu
aquells tan preuats minuts de les vostres vides a llegir aquest blog. També, de
manera més emfàtica si cal, a tots aquells que heu compartit l’enllaç d’aquest
blog, propagant d’aquesta manera la seva difusió. Em satisfà percebre per part
vostra un entusiasme creixent, que en alguns casos arriba fins i tot al delit, per tal de poder llegir la novel·la el més
aviat millor. Gràcies doncs, a tots.
Entrem en matèria. Avui parlarem de la gènesi
de la novel·la.
La gènesi de El futur
esperant es fonamenta en dos
pilars, o s’alimenta de dos substrats, o es gesta a partir de dos elements:
A)
-Un d’ells és la voluntat/necessitat/oportunitat de reflexionar sobre temes que des de
sempre m’han generat inquietud. Aquest pilar/substrat/element és més aviat
eteri, íntim, particular, reflexiu, i sobretot, molt divers. No podia
articular-lo d’altra manera que no fos a través de la ficció, de la literatura,
de novel·lar la realitat, d’imaginar una història que em permetés posar sobre
la taula una sèrie de temes per tal d’analitzar-los.
 |
B)
-L’altre és el viatge
que vam realitzar la Cèlia (la meva companya) i jo per Llatinoamèrica l’any
2011. Aquest pilar/substrat/element sí és real, tangible, empíric, viscut.
El
futur esperant doncs, es gesta en la unió d’aquests dos
elements, articulant-se a partir de la seva fusió a través d’una combinació de
realitat i ficció que és la que acaba generant la novel·la. El viatge es
converteix en motor per a la reflexió, i alhora, l’ànsia de coneixement traça
el recorregut del viatge.
Dit d’una altra manera (no sé si més planera): El futur esperant esdevé un equilibri entre una història de ficció
que em permet reflexionar sobre
preguntes que, segur, tots ens hem fet algun cop a la vida, i un viatge real, sobre el qual la novel·la
relata experiències reals, fa referència a llocs i organitzacions reals, i
conversa amb persones reals.
 |
| Sopar català amb membres de ISALP |
Dit això, quin incentiu us proposo avui?
Està clar oi?
Reflexionar i Viatjar
Naturalment us acabo de conduir fins a la màxima simplificació de la novel·la, en les següents entrades comentaré més a fons aquestes dues essències i les desenvoluparé una mica més. Desvetllaré, fins on pugui, la complexitat i diversitat que s’amaguen rere aquests dos mots.
En la propera entrada us parlaré del viatge.
Al ser real em serà més fàcil començar per aquest pilar/substrat/element, que
no pas per l’altre, que resulta més complex i que m’exigirà un esforç més gran
a l’hora explicar-lo, ja que no m’agradaria revelar cap aspecte ni contingut
que pugui xafar-vos, no només el desenllaç, sinó la història que narra El futur
esperant.
M’acomiado fins dimarts vinent no sense abans animar-vos un cop més a
fer-vos seguidors del blog i seguir escrivint els vostres comentaris. Recordeu
que les preguntes i opinions també són benvingudes, a part de les sempre
encoratjadores mostres d’entusiasme que de moment són les que dominen. I si feu
els comentaris al blog, a part de continuar fent-los al Facebook, ja us poso a
tots matricula!
Bon cap de setmana!
Petons! I fins aviat!
