Absència

Absència

Per primera vegada vaig despertar acompanyat de la seva absència.

Vaig sentir com la vida s’aferrava més que mai a la meva pell, i alhora, la mirada s’encalmava.

Sobtadament, vaig sentir l’ànima deslliurada de normes i convencionalismes. I escoltant dins meu, vaig decidir marxar a terres llunyanes.

Vaig avançar per camins de cendra que el foc havia devastat i exhaurit. Camins desdibuixats i mancats de tot destí.

Vaig pujar als cims més alts, sentint en tots ells que la soledat de l’indret competia amb la desolació de la meva ànima.

Vaig conèixer civilitzacions extraordinàries que l’absència dels teus mots feia decréixer, tot convertint l’experiència en quelcom inacabat.

Vaig capbussar-me a les mateixes aigües on havíem nedat plegats, esperant sentir el frec de la teva presència barrejat dins la seva inabastable substància.

Vaig robar postes de sol a altres amors.

Fins que després de molt caminar, vaig acabar per confondre el cel i el mar.

I en alguna ocasió, inclús em va semblar veure’t davant meu, mentre el sol se t’enduia.

Vaig intentar viure, fins parar gairebé boig.

Perquè res era igual sense tu. Vaig saber-ho el dia que les meves esgarriades passes em van fer arribar a aquella plaça, en un lloc remot d’un país sublim, i vaig tornar a escoltar aquell “t’estimo” corrent sota l’aiguat que queia salvatgement des d’un cel proper.

Només llavors vaig decidir tornar a casa, i un cop allà, vaig arraulir-me en un racó, envoltat per tot de records que em parlaven de tu.

I allà vaig romandre, esperant pacientment a què el respir dels records s’aturés per sempre rere paraules escrites.

Quelcom semblant al que s’expressa en aquest escrit és el que va sentir en Cesc, el protagonista de la meva segona novel·la, La musa d’ulls verds en un moment molt concret de la seva vida. Potser a tots plegats ens ressona una mica. No és més o menys això el que molts de nosaltres hem sentit en perdre, estar a punt de perdre, o haver imaginat que perdem... a la persona amb qui compartim la nostra vida?

Potser no. O si?

Petons!! I fins aviat!!