No hi ha dubte que per als
escriptors el mes d’abril és important. Hi ha un dia d’aquest mes en que es
venen entre el 8-10% del total de llibres que es venen en tot un any. I tot
això, gràcies a un drac. És una pena que s’hagin extingit. Al capdavall la vida
era tant o menys perillosa que la nostra quan ells existien, però segur, segur,
era més intensa. Qualsevol podia acabar convertint-se en un cavaller salvador.
I emportar-se la princesa. Jo sens dubte ho hauria fet. Però és clar, eren
altres temps, i Sant Jordi va marxar a la recerca d’altres emocions i va deixar
la princesa per vestir sants. Això sí, amb un exquisit aroma de roses escampat
arreu.
Avui m’he permès la llicència de no
anar al gra. Penso que el dia s’ho val. No en va fa un munt de setmanes que
estic pendent d’aquesta determinant diada de Sant Jordi. A finals de setmana us
informaré del meu programa per aquell dia: els llocs i horaris on estaré venent
i signant llibres. Espero veure-us-hi a tots, serà la meva estrena, i no cal
dir que un dia important. Per cert, el dia de Sant Jordi us regalaré un poema.
Recordarem vells temps.
Ara sí, anem al gra. Per avui tinc un parell de noticies i una
nova ressenya.
Notícia 1- Torno
a passar-vos la llista de llibreries perquè s’ha ampliat en dos establiments
més: Altair (Barcelona)
i La Peixateria (Mataró). S’acosta Sant Jordi i no vull que us quedeu
sense llibre.
BARCELONA:
-LA
IMPOSSIBLE. Llibreters: Carrer Provença, 232 (Eixample esquerra: entre
Aribau i Balmes).
-LLIBRERIA
ONA: Carrer Gran de Gràcia, 217 (Gràcia:
entre Fontana i Lesseps).
-LLIBRERIA
LA FONT DE MIMIR: Carrer Costa i Cuxart, 5 (Nou Barris: entre Virrei
Amat i Passeig Maragall).
-LA
CENTRAL DEL RAVAL: Carrer d’Elisabets, 6 (Raval: Des de Les Rambles pel
carrer del Bonsuccés).
-LLIBRERIA
DOCUMENTA: Carrer Pau Claris, 144 (Eixample dreta: entre València i
Aragó)
-LLIBRERIA ALTAIR: Gran Via, 616 (Entre Rambla
Catalunya i Balmes)
ARGENTONA:
-LLIBRERIA
ARENAS: Carrer Gran, 18
-LLIBRERIA
CASABELLA: Carrer Puig i Cadafalch, 10
MATARÓ:
-DÒRIA
LLIBRES: Carrer Pujol, 9
-LLIBRERIA
EL TRAMVIA: Plaça Granollers, 1
-LA
PEIXATERIA: Carrer Barcelona, 50
IGUALADA:
-LLEGIM...?
LLIBRERIA: Ptge. Capità Galí, 4
-LLIBRERIA
AQUALATA: Carrer Sant Josep, 14
Notícia 2- Aquest proper
dimecres (15 d’abril) a partir de les 18h, al programa de Marató Ràdio, El
Somni del Minotaure, conduit per Joan Poch i Emília Illamola, em faran una breu
entrevista. Pels que no la pugueu escoltar ja sabeu que després penjaré l’àudio.
I finalment la ressenya. Us haig de dir que aquesta és força entranyable, perquè
me l’ha enviat un dels primers mestres que vaig tenir a l’EGB, l’Emílio
Rodríguez. Vaig estar comentant amb ell durant més de dues hores impressions
sobre El
futur esperant. No cal dir que va suposar una satisfacció molt gran
per a mi i, com en temps passats, una enriquidora font de coneixements, aquest
cop, curiosament, sobre la meva pròpia novel·la. Aquí la teniu:
Acció, Anticipació, Relat . . . tant
se val
l’etiqueta. Tot i que ens tranquil·litza no es important. Es una
novel·la de reflexió. Que ningú s’espanti. Si la filosofia es una interrogació
crítica i constant sobre la vida, es un llibre filosòfic. Fa preguntes.
Estem al davant d’un trenat de situacions, el fil conductor de les quals es
el viatge d’una parella per d’altres dimensions de la geografia, llocs i
països; l’economia entre el primer i el tercer món, sobre tot, però també, la
del recorregut interior del protagonista a la profunditat de la seva ànima, del
seu món interior, del sentiment.
Barreja constant de plànols i temps, abans i ara, present i passat, acció i
reflexió. A més el capitalisme, consumisme, la cura del planeta, els sorolls,
les multituds, les reflexions, el fugir de la mort, ocultar-la. . .
I tot amb un llenguatge molt escaient, suau, ferm, aclaridor, natural,
precís, tal com raja, molt treballat però, que marca un ritme fluid, que no fa
sentir les moltes pàgines i que sovint emociona, molt sovint, el que em fa
pensar en la fusta, en la traça de l’autor per crear, per relatar, per a
escriure i fer-ho amb eficàcia i amb
autoritat.
Aquest viatge al fons de l’ànima, pels variats camis d’una Amèrica original
i nova per a nosaltres, ciutadans del primer món, ens proporciona a més
pensaments profunds i vitals d’una manera atractiva i amb unes paraules que ens
fan viure l’emoció. Per exemple, una tarda al davant del Salar d’Uyuni. I més.
Enhorabona. Hi ha molta roba per
tallar. Tens una bona eina, talla.
Una abraçada, Emilio
I com que no tinc cap foto de l’Emílio,
si més no us en deixo una de l’època en que jo era alumne seu. Una foto
escolar, festiva, tradicional. És l’enterrament de la sardina, però al taüt no
hi havia cap sardina, hi havia el món...
La vida sempre sorprèn, oi? Ironies de la vida!
Petons!! I fins aviat!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario