Presentació de 'El futur esperant' a Biblioteca Antoni Comas de Mataró

Considero convenient iniciar aquesta breu crònica de la presentació d’ahir amb aquells mots amb els quals normalment he finalitzat el resum de les anteriors, és a dir, els agraïments. Així doncs, vull agrair-vos de manera intensa i sincera a tots els que vau venir la vostra presència, donat que el dia rúfol i plujós –i potser també altres fets que van enrarir el dia- no convidava gens a sortir de casa.

També voldria agrair la cordialitat i atenció rebuda per part del personal de la Biblioteca Antoni Comas, concretament de la seva directora, Sílvia Barragan, l’Alícia (a la foto) i en Fran.

La sala d’actes de la biblioteca es un espai fascinant que sedueix i t’omple d’energia, més encara gràcies a l’acurada composició escènica.

La Sílvia va presentar l’acte amb una breu introducció.

Novament l’Aureli Vázquez (periodista i fundador d’Espai Literari), amb una vocació literària inesgotable i digne d’elogi, va accedir (per tercera vegada) a conduir la presentació.

 

Aquest cop, la comoditat de les butaques ens va persuadir de no mantenir el nostre estil marca de la casa (drets recolzats a la taula), i vam elaborar la nostra conversa confortablement asseguts.

Una conversa que va continuar aprofundint en les essències que amaga El futur esperant, una xerrada que percebo cada cop més espontània i completa, ja que a la d’ahir vaig tenir l’oportunitat d’aportar totes aquelles sensacions i opinions que m’heu anat transmetent tots aquells que ja heu llegit la novel·la. I també els assistents a la presentació no es van quedar enrere a l’hora d’intervenir, encetant debats interessants.

I com sempre, vam acabar amb la signatura de llibres...

... i amb la ja tradicional copeta de cava.

En resum, que malgrat no vendre gaires llibres (que les presentacions també serveixen per això, no ens enganyem), la d’ahir va ser una de les presentacions que m’ha deixat més satisfet en el seu conjunt.

Gràcies novament a tots els que hi vau ser. Gràcies a tots els que l’afició a la lectura, l’amistat, o la curiositat us va aplegar en un escenari tan sinistre* i agradable alhora per parlar de ‘El futur esperant’. Espero que ho gaudíssiu tant com jo!

Petons! I fins aviat!

* Per tots aquells que no sigueu de Mataró: això de sinistre ho dic perquè la biblioteca s'emplaça a l'edifici que va ser l'escorxador municipal de Mataró.