Tornar a casa era
obligat després d’escriure La musa d’ulls verds.
Per tornar cal haver marxat, i jo ho havia fet, malgrat mantenir al poble els
pares i amics. Aquesta màxima em va permetre plasmar a la novel·la l’Argentona de
la meva infància i adolescència, que era el que volia, sense la interferència
inevitable que hauria suposat haver viscut sempre al poble essent partícip de la
seva evolució.
La Gemma va
organitzar l’acte amb la seva habitual eficàcia, va fer una introducció plena
de complicitats i va llegir amb serena veu fragments de la novel·la. Des d’aquí
et dono un cop més les gràcies pel teu esforç i entrega.
En aquesta ocasió,
era també adient que fos l’Enric, el meu germà, qui m’acompanyés en l’acte, i
va ser tot un encert, ja que la conversa sobre La
musa d’ulls verds va fluir de forma natural i reeixida. Es notava que la
novel·la li havia agradat, i va fer ús de la seva habilitat verbal i
coneixement literari per elogiar l’obra i engrescar al públic a llegir-la.
I finalment, gràcies
a tots els argentonins i gent de fora que vau decidir venir a la presentació i
omplir la biblioteca del caliu necessari que cal en aquesta mena d’esdeveniments,
la vostra presència és la que va fer que l’acte fos un èxit. Gràcies a tots.
Us deixo, com sempre,
un tastet fotogràfic.
Petons i abraçades
per tothom!
No hay comentarios:
Publicar un comentario