Corria
l’abril del 2008 quan vaig escriure la poesia... Poesia potser és molt pretensiós,
en realitat tan sols són paraules d’amor que es volen dir, inspirades per
l’ocasió i la passió per l’escriptura.
Deia
doncs, que corria l’abril del 2008 quan vaig escriure aquests mots que parlen
d’amor. Va ser un any de canvis profunds en la meva vida, de descobertes
importants pel que fa a les interioritats que ens acompanyen a cadascú, en
aquest cas les meves, que em descobriren, mai massa tard, una autonomia verge
que em situava en àmbits nous i poc transitats abans. Sense ser-ne massa
conscient, l’essència del que entenem per present s’anava instal·lant en la
meva quotidianitat, en el meu dia a dia, fins fer-se notar, fins fer-se
estimar.
Àvid de
tot allò que havia desitjat fer alguna vegada i encara no havia fet mai, vaig
apuntar-me per realitzar un dels camps solidaris de Setem. Tocava visitar
realitats noves, cultures diferents, adquirir compromisos desconeguts fins
aleshores, enriquir l’ànima i el coneixement. A l’estiu doncs, viatjaria a
Xiapes amb onze persones més, cinc que juntament amb mi componíem el grup que
aniria a Comitan, i sis que integraven el grup que aniria a San Cristóbal de
las Casas. Jo no ho sabia llavors, però en aquell altre grup, hi havia una
pèl-roja que trastocaria ben aviat tota aquella virginitat que estava
experimentant. Només afegiré, que després de set anys al seu costat, celebro
que així fos.
Amb la
intenció de recaptar fons pel viatge, el nostre grup va decidir posar una
paradeta de roses a Mataró el dia de Sant Jordi.
I jo, sempre amb la ploma a punt, vaig copsar de seguida que aquella era una
oportunitat ideal per deixar anar una de les meves dosis de creativitat. Elaboraria
un escrit d’amor per regalar a tot aquell que comprés la rosa. I així va ser.
No sé si aquells mots regalats van ajudar algun adolescent tímid a conquerir el
cor de la seva estimada, o van apaivagar l’ànim encès d’alguna parella en fase
crítica, o qui sap si fins i tot van aconseguir encendre una guspira de passió
en un matrimoni cansat i desacostumat. El que sí sé, és que vaig gaudir
fent-t’ho, escrivint-los, regalant-los, imaginant la reacció de la dona davant
d’aquell escrit aliè que li regalava la seva parella juntament amb la
tradicional rosa. A vegades els escriptors oblidem que la imaginació és només
la nostra eina de treball, per això ens ho passem tant bé. Potser va ser
agosarat penso ara... Però és curiós com en aquells mesos, en que més que mai
vaig ser meu, tot el que feia era pensant en els altres...
Moltes
i molts ja l’heu llegit. Totes aquelles que el vau rebre en aquell abril del
2008. Avui, set anys després, us el torno a oferir, únicament com allò que és
per a mi: un record de Sant Jordi.
Llarga vida a l’amor!
Dir-t’ho sincerament. Dir-t’ho amb paraules que semblen petites,
perquè es diuen des d’on habiten els sentiments que la teva
presència fa grans, extensos, amplis, tant, que les paraules
que ho volen expressar s’escolten fluix, com a cau d’orella,
com arribant de molt lluny.
Per això provo d’escriure-les, perquè l’aire no se les emporti,
perquè llegides una i altra vegada creixin fins a fer-se tan grans
com allò que volen expressar.
Dir-te que t’estimo, però dir-t’ho des d’aquell cor que només tu
has ensenyat a parlar.
T’escric des d’aquell indret on les paraules s’esmunyen com aigua vessada,
des d’aquell indret on una mirada teva, una frase teva,
es fa tan immensa que cap paraula pot entendre el que sento
per tal de dir-se després.
Per això, avui que el perfum i les lletres es barregen en l’aire,
respira prop meu... més a prop encara,
reposa la galta sobre el meu pit, i escolta el meu cor.
Deixa que ell, amb el seu batec alterat, expressi el que sento per tu.
El món gira i la vida dóna voltes.
Aquest Sant Jordi no vendré roses, vendré una
novel·la: El futur esperant. Només
una cosa serà igual, el regal. Tots aquells que passeu per algun dels espais on
seré per Sant Jordi, tindrà com a obsequi una
còpia d’aquests ‘mots d’amor regalats’. Així doncs, us recordo on em podreu
trobar:
Que
passeu una diada de Sant Jordi plena!
Petons!!
I fins aviat!!
