Bon dia a tothom!!
L’amiga Laura Subirats va
escriure no fa massa temps una ressenya de El futur esperant i
la va penjar al facebook. Llavors em va venir al cap una idea:
Com que sé que hi ha gent que
ja s’ha acabat la novel·la –i molts altres l’esteu llegint-, us voldria demanar
quelcom que em faria molta il·lusió i alhora em seria molt útil. Que tots els
que vulgueu i tingueu ganes i temps féssiu la vostra particular ressenya de El futur
esperant i me l’enviéssiu per
mail:
Jo després la publicaria en aquest blog.
La vergonya i el “jo això no ho
sé fer” no valen com a excusa. Pot ser una reflexió breu sobre què us ha
suggerit la novel·la, si l’heu trobat interessant o us ha avorrit, si us heu
encallat en algun moment, què és el que més us ha interessat, crítiques i
elogis, en fi, que em transmeteu allò que em podríeu dir en una conversa, però
per escrit.
Els que vulgueu que la vostra
ressenya aparegui al blog de manera anònima, cap problema, m’ho demaneu i la
publico sense firma.
Els que tingueu la iniciativa de
publicar-la directament al facebook: Endavant! N’estaré encantat de que ho feu.
Només us demano que sigueu
curosos en no desvetllar en els vostres
comentaris l’element/ misteri/ secret que s’amaga dins l’argument de la
novel·la. Aquest tema ja el debatrem entre els lectors de El futur esperant en una sessió
que us proposaré un cop ja hi hagi un nombre prou elevat de gent que hagi
acabat de llegir la novel·la.
Aquí us deixo la ressenya de la
Laura, que espero sigui la primera d’una llarga llista!
Ànims i gràcies!!
EL FUTUR
ESPERANT
Uns dies després d'acabar de llegir aquesta novel•la mentre estava a Suïssa pels volts de Nadal, entre paisatges nevats i molt de fred, em vaig creuar amb un article d'en Javier Cercas a El País en el qual afirma que literatura és allò que s'escriu amb els budells, no amb el cap. Aquesta és la sensació que vaig tenir quan vaig tancar el llibre del meu amic i escriptor Esteve Pagès.
Vaig conèixer l'Esteve el 2008 amb motiu d'un viatge a Chiapas amb l'ONG
catalana Setem. Vam anar allà a conviure amb famílies productores de cafè
orgànic, per després difondre la seva realitat a la nostra terra. Arran
d'aquella estada, l'Esteve i la seva companya, la Cèlia, van decidir emprendre
un viatge d'un any per Llatinoamèrica.
La història dels protagonistes de la novel•la, el Martí i la Desi, es basa
en les experiències d'aquell viatge, però va molt més enllà. Apart de conèixer
la realitat d'Argentina, Uruguai, Paraguai, Xile i Bolívia, la novel•la és
sobretot un viatge de coneixement interior. Les llegendes presents en aquest indrets,
com les del volcà Tunupa, la muntanya de l'Illimani o l'illa de la Lluna al
llac Titicaca, així com les històries que s'amaguen rere les diferents ONG
locals que visiten, s'entreteixen amb la història dels protagonistes.
Un passat no resolt els atrapa en el present del viatge i empeny el Martí i
la Desi envers una situació intrigant i incerta que determinarà el seu futur.
El futur esperant és una novel•la que, a més d'entretenir, fa pensar en
qüestions vitals que tots ens hem plantejat alguna vegada. Totalment
recomanable!
No hay comentarios:
Publicar un comentario