Bon dia a tothom!!
Doncs sí, el refranyer català
sempre l’encerta, oi que sí?
I és que després de tants dies tinc
força informació per comunicar-vos, per tant, ho faré de manera ben sintètica:
-Ja s’ha publicat a la revista digital ‘Taller de Letras’ el meu primer article.
-El futur esperant ha
arribat a les llibreries de Mataró.
-Mataronins i gent del Maresme, malgrat encara no està
confirmat del tot, el proper dia 24 de
març, a la biblioteca Antoni Comas
de Mataró (antic escorxador), tindrà lloc una nova presentació de la
novel·la El
futur esperant. Hi esteu tots convidats!!
-I per acabar, us deixo amb una nova ressenya
de El futur
esperant, en aquest cas d’una persona a qui vaig conèixer ja fa molt
temps, i que la literatura -sempre tan plena de camins- ha fet que ens retrobéssim.
Aquí us deixo els mots de la Gemma:
Una de les coses que sempre he
tingut present de l’Esteve és el seu poder captivador explicant històries. Passat
gairebé un quart de segle, a la meva fràgil memòria encara hi són presents
anècdotes de la seva joventut que ell m’havia explicat, mantenint l’intriga i
la tensió narrativa amb una habilitat innata, captivant tota l’atenció dementre
les relatava.
Les capricioses forces de l’atzar
van fer que em trobés amb El futur
esperant, amb aquest títol que ja em denotava una altra de les particularitats
que recordava de l’Esteve, el seu anàlisi continu de l’existència, de forma
tranquil·la, però incessant.
I em vaig capbussar a la novel·la!
Tot i l’inicial interès evidentment
subjectiu, que em feia trobar coses de l’Esteve en els seus personatges, aviat
vaig veure el gran talent que destil·lava a totes les pàgines. Agosarat en el plantejament, amb un soliloqui inicial
que, a priori, pot fer que certs lectors no versats retrocedeixin, però que, molt
contràriament a això, aconsegueix captar-te
dins la narració. És una obra valenta en l’estructura, preciosista
i intensa en les descripcions, i contundent en la trama.
L’esdevenir de la relació d’en Martí
i la Desi per diferents indrets de Llatinoamèrica, una història d’amor madura,
sensible i d’aprenentatge mutu, es
converteix en vehicle que ens guia per un viatge catàrtic al que s’endinsen els
protagonistes. Així, en la seva experiència vital, es reivindica la terra
oblidada, i s’assumeix un compromís que es postula clarament en el comunitarisme
social. Mitjançant la convivència i la minuciosa descripció de personatges
autòctons hi ha l’enaltiment d’un passat comú, que no deixa de banda la
tradició oral com a eina de transmissió cultural pròpia i nexe comú a totes les
cultures.
El futur esperant, a
més, és una obra on s’embasta paisatge, cultura i consciència, i on l’autor
desenvolupa la seva particular ‘teoria de l’aberració humana’, amb unes descripcions
exquisides, que traslladen al lector a una comunió dins aquesta natura sublim,
que fan sentir-la, olorar-la i tocar-la amb paraules precises, i on l’ésser
discordant és la pròpia essència humana.
És una novel·la en un temps verbal
que guia, et situa i et manté en un estat que vol perdurar.
I tot, amb un ‘suspens humanístic’,
com el defineix l’autor, que va fent servir l’anàlisi existencialista com a
eina per aconseguir la redempció dels protagonistes, i que fa que mirem endins
nostre, per deixar de ser “pinacles aïllats que
l’erosió ha deixat al descobert sobre el bast desert de l’existència humana”.
Gemma Bravo
Responsable
de la biblioteca d’Argentona
La propera setmana més coses: Nova entrevista a la ràdio,
parlarem de Sant Jordi, confirmaré data de presentació a Mataró i... més
ressenyes!?!?
Vinga! Ja veieu que no costa tant!
Petons!! I fins aviat!
