Hola
a tothom!
Viscut i paït el Sant Jordi 2019, us faig cinc cèntims de com em va anar.
Com a preàmbul de
la Diada d'enguany, vaig tenir el privilegi de
ser convidat al berenar literari que des de fa nou anys organitza la llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí cada Dijous Sant. En companyia d'altres escriptors, editors i llibreters, vam passar una tarda distesa tot degustant els sempre excel·lents vins de la DO Empordà mentre conversàvem de llibres i altres tafaneries. La indispensable foto de família és plena de gent ben coneguda, i no precisament per la seva faceta d'escriptor; són, com jo els anomeno, els adorables intrusos, que moltes vegades fan sobreviure moltes llibreries, i només per això, ja són ben rebuts. També, però, entre desconeguts i altres no tant desconeguts, podreu trobar escriptores i escriptors de merescut renom.
El dia 23 es va llevar ennuvolat i trist. Com ja us vaig dir, aquest any, amb el nou projecte literari acabat d'enllestir, vaig decidir quedar-me al barri per donar un impuls al Futur i La musa. L'Òscar de Jojos llibres em va cedir un racó de la parada que cada Sant Jordi posa a la marquesina de Via Júlia i jo vaig donar un cop de mà al Marc, el seu cosí, a l'hora d'atendre a la gent que s'apropava a la parada. Sort que érem sota cobert, perquè quan ho teniem tot gairebé enllestit, va caure un bon ruixat sobre Nou Barris.
La jornada, llarga -gairebé dotze hores rere el taulell-, va resultar amena i intensa, sense deixar espai a l'avorriment. Les corrues d'escolars desfilant davant els llibres, coneguts del barri que en alguns casos descobriren en aquell moment la meva professió, amics, familiars, gent que s'interessava pels llibres, gent que preguntava, gent que no sabia què volia, gent que apostava per l'autor del barri i a més a més s'emportava l'exemplar amb dedicatòria i signat. I quan l'afluència de gent afluixava, les converses amb el Marc ocupaven el temps.
Tot un encert això de fer barri! A nivell de vendes va resultar el meu millor Sant Jordi. I un cop més, va ser un Sant Jordi inoblidable. Gràcies Òscar i Marc!
I gràcies també a tots aquells que vareu acompanyar-me en aquesta Diada, sempre és una satisfacció poder retrobar-se amb persones que fa temps que no veus.
A mesura que el dia va anar avançant, el cel es va anar aclarint, fins quedar la tarda solellada i el vespre ventós.
Res més, llarga vida al drac! I fins ben aviat!
